dimarts, 13 d’octubre del 2015

Embruixats

EMBRUIXATS
Varen beure de l'aigua clara
del mateix pou, carregat de
versos suggerents, plens de
coneixement i de vivències
intenses, difícils de treure de
la ment.
Aquell pou treia paraules
vessar, capaces d'arribar
a l'ànima més adormida,
sense dubtar ni un moment.
Aquell va ser un beuratge
màgic, els va embruixar
fins al punt de començar-se
a estimar, sense saber-ho.
Se sentien malalts i no
trobaven guariment per a
llur patiment.
No sabien que allò que els
passava només era que
estaven encisats per un gran
amor incipient.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
El amor irracional

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant , numero de versos son 5 i son 10 

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: 
 suggerent:
                                                                     Acció de suggerir. 
 vessar:Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté.
beuratge:
                                                                Beguda desagradable. 
 guariment:Acció de guarir o guarir-se
 llur:Les seves coses, els seus béns
 encisat:Posar-se dret com un ciri o un pal. 
 incipient:Que comença a manifestar-se, a fer els seus efectes. 

5. Fes un resum del significat del poema en general.
xerra del amor i dels sentiments que tens cap a cualque persona 

6. Opinió personal.
el poema es facilo de lleguir i es divertit

Ortografia oclusives


Exercici

Ompli els buits amb les grafies corresponents.

En l’examen del dissabte el van declarar acte
Un mago il·lusionista
Aquest infanto es fa un embolic entre el sumant i el dividint
Saps què és un baobab?
Estén la roba en un lloc massa llòbrec
No compren per què he de pagar un recàrrec
Ha augmentat el valor dels drames gres
Amb l’exercici ha adquirit una complexió altica
En David ha descobert el qui de la qüestió
Estai de viatjar pels mars del Cari
Un article signat amb pseudònim
El mot encer es relaciona amb encebar i encer amb encepar
Latitud nord o latitud su?
Alfreda és mol resistent al fred
La Magdalena ens explicarà una anècdota

Ortografia h


Exercici

Restitueix les hac on correspon.

Em actuat hàbilment unint-nos al manifest
Han llevat l’heura de les parets de l'ermita
Tothom estava malhumorat per la prohibició
L'herba creixia a l’hort d’una forma exuberant
Hem viscut en harmonia tot l'hivern
Subhastant els instruments de l'orquestra filharmònica
Guardava l’am a l'hivernacle
L’orfe menjava ous i cacauets
A Hermenegild li agrada molt l’orxata
Un testament hològraf
El Rin travessa la Renània
Pel creixement amònic de la humanitat
Mereixes l'enhorabona per haver confortat els orfes
Dibuixa un pentàgon i un hexàgon
Té una forma heptagonal
S’a exhaurit la teua novel·la
No heretarà la hisenda perquè és massa bohemi
A sofrit una hemorràgia pel colp amb el vehicle
Un miner prehistòric
Escriu amb coherència, cohesió i homogeneïtat
Exhalar un sospir vehement

dimecres, 7 d’octubre del 2015

SOL NO VENDRÀ
Cerca el delectable 
camí de la passió. 

Aquell 
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
 
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.

Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.

Cerca aquest camí.
Sol no vendrà. 
Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
qui esperabes que vengui no vendra
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonant,numero de versos son  22 i sil·labas 7
4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: 
delectable:
 
Fer sentir un gran plaer, una gran satisfacció. A l'estiu, els banys de mar i les begudes fresques ens delecten. Algunes persones es delecten en la lectura de llibres d'història.
 formigueix:Acció de formiguejar; l’efecte.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
que qui esperabes que estigues cualque dia i sera 
6. Opinió personal.
El poema es dificil de entendre

dimarts, 6 d’octubre del 2015

La millor llaminadura



LA MILLOR LLAMINADURA 

Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar. 

En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.

Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.

També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.

Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.
Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
La musica
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant , numero de versos son 5 i sil·labes son 25
4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: 
llaminadura:es un dolç
 condiment: es un producte que hi afagim a carns peixos ensalades per donarli gust
5. Fes un resul del significat del poema en general.
Que la musica et dona vida
6. Opinió personal.
El poema esta mal o jo i trop que esta mal estructurat pero m'ha agadar molt el contingut 

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Comprensió lectora



L’assemblea dels ases

Queixosos els ases de la desconsideració en què se’ls tenia, i
sobretot, perquè l’home els pegava tant, tractaren de buscar un
mitjà per millorar la seva condició social; i van fer una gran reunió
els més entenimentats i savis de l’espècie.
Després de llargues discussions, van creure que el millor que
podien fer era elevar un memorial de greuges al rei exposant-li els
seus desigs.

Però, pres l’acord, el que fou difícil va ser trobar qui redactés
el document, perquè cap dels reunits no sabia de lletra ni tenia
coneixement que en sabés cap altre dels ases coneguts.

L’afer hauria estat aviat resolt encarregant la redacció del do-
cument a algun altre animal, però van considerar que fora un des-
prestigi per a l’espècie haver de recórrer a elements no interes-
sats en l’afer.

Fetes llargues investigacions, van saber d’un vell ruc que sabia
de lletra, i li fou encarregat per l’assemblea el dictat del memo-
rial.

El vell ruc redactor del document va escollir com a paper una
fulla de col, substància prou tova per poder-hi deixar marcada
l’empremta de la seva pota, que féu servir de ploma.


Dictat el memorial, fou conferit l’encàrrec d’elevar-lo fins al rei
a un vell ase que durant la discussió havia donat proves de molt
de seny i de tenir una visió molt clara de l’afer.


I el vell ruc emprengué el camí del palau reial. Però, com que
era jai i xacrós, aviat es va cansar i no se sentí amb prou forces
per dur a cap la seva comesa.

L’assemblea dels ases

1 Contesta aquestes preguntes:

a) De què estaven queixosos els ases?
Els ases estaven queixosos de la desconsideració
b) Què van decidir fer?Van fer una gran reunió
c) Quin tipus de fulla van escollir per escriure el document?
El document va escollir com a paper una fulla de col
d) Qui va escriure el document?
El vell ruc

 2 Escriu situacions en les quals creus que és necessari fer una assemblea.
a la politica

3 Opina:
• Creus que gràcies a la seva actuació, els ases van aconseguir una millor consideració social? Per què? 

Si per que despues es vanren fer respectar
 
• Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisió intel·ligent? Per què?
Dictat el memorial

 VOCABULARI

4 Ratlla la paraula de cada grup que no vol dir el mateix que les altres:

vell ,jai ,ancià ,avi

ase ,ruc ,somer ,burro

encàrrec

comensal

missió


feina

comesa

admiració

sorpresa

esbalaïment

resplendor


atordiment

Un viatge per l'espai





Un viatge per l’espai

La nostra veïna, la Lluna

La Lluna és l’astre que il·lumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra,

per això diem que és el nostre satèl·lit. Si la Lluna brillés amb llum pròpia, veu-
ríem sempre una bola lluminosa. En canvi, com que reflecteix la llum del Sol i

gira al voltant de la Terra, cada nit la veiem diferent. Això són les fases lunars.

Les fases lunars es repeteixen cada 28 dies. Quan la Lluna té forma de C és

que minva; quan té forma de D és que creix.

1. Lluna nova

2. Quart creixent

3. Lluna plena

4. Quart minvant

Cara visible de la Lluna

La superfície de la Lluna té un relleu extraordinàriament accidentat. Els circs

lunars arriben a fer 5.000 metres de fondària i en el cas del més gran, anome-
nat Clavius, fa 227 quilòmetres de diàmetre. També hi ha cadenes muntanyo-
ses de gran altura, com els monts Leibniz, de 8.200 metres. A la Lluna també

hi ha els anomenats mars lunars, que són regions amb una superfície aparent-
ment llisa i l’aspecte de grans masses d’aigua.

Caminar per la Lluna!

Els astronautes que per primera vegada a la història van posar els peus a

la Lluna van ser Neil Armstrong i Edwin Aldrin, el 20 de juliol de 1969. Anaven

a bord de la nau Apollo 11 dels Estats Units.

A la Lluna no hi ha vida i seria molt difícil que nosaltres hi poguéssim viure

perquè no hi ha oxigen i, per tant, no s’hi pot respirar. A més a més, la grave-
tat, la força que atrau els cossos cap al sòl, és molt feble. Per això, els as-
tronautes semblava que saltessin.

ACTIVITATS

Lectura 2: Un viatge per l’espai

1 Completa aquest esquema sobre la lectura:


La Lluna és un satelit que gira al voltant de la Terra que brilla amb la llum el Sol. El sol es una estrella, que l'envolta la Terra

2 Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:

3 Escriu un petit text explicant per quins motius creus que seria molt difícil que els humans poguéssim viure a la Lluna.

No te aigua y tampoc te atmosfera i no hi ha gaire gravetat 
VOCABULARI

4 Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:

planeta • • Astre sense llum pròpia que gira al voltant d’una estrella.
estrella • 
• Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

satèl·lit • • Cos celeste sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta.
astre • 
• Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.