La dièresi

La dièresi

 La dièresi. Exercicis

1.      Escriu la dièresi als mots que n’hagin de dur, segons les normes esmentades. adequi, ungüent, ambigüitat, qüestió. diürn, traduïes, produïen, produït. estudi, canviïn, renunciïs, negociïn 2.      Canvia el nombre dels mots següents: els que estan en plural, escriu-los en singular, i a la inversa. veïns verinat                                  reduíem  reduir                  genuí  genuins  que suïn                                 ell traduïa traducció                   paraigües paraigua agraeixo agrair                         intuïssis intuir                         suïssos suis  país  paisos                                     llengua llegues                                   veia vies  produíeu produir                 construïssin construir                  tradueix traducció  3.      Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgui damunt les formes verbals següents. En Joan estudia força; tu cal que estudiïs més. Canviant el cotxe i renuncia a la moto. Els prego que no copiïn a l ’examen; que no continuïn fent-ho. Canviïn l’ oli del motor; envinem la factura per correu. Convé que negociïs amb el director el nou conveni. No menyspreis la teva habilitat negociadora. 4. Fixa’t que els verbs acabats en vocal més –ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi a les formes no accentuades. Accentua i escriu les dièresis on calgui: traduïa. Traduïes, traduíem, traduíeu, traduïen. conduïm, conduïu, conduís, conduïssis, conduíssim, conduíssiu, conduïssin.                   5. Fent servir els sufixos –ment, -dor, -tat, -dal forma paraules a partir dels mots següents: (1)   lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocui, helicoide. 1.   Lluitat    2.      partidament  3.      hom 6. Escriu les dièresis que calgui a les frases següents: Aquell polític es va suïcidar. La ingenuïtat del personatge és extraordinària. Aquesta figura té una forma tirant a romboidal. Aquell home va aconseguir molt renom a partir d’aquella heroicitat.ç 7. D’acord amb cada punt de les excepcions a la dièresi, fes els exercicis següents. Escriu les formes corresponents dels verb agrair. jo agraeixo tu agraeixes ell; ella; vostè agraeix nosaltres agraïm vosaltres agraïu ells; elles; vostès agraeixen                    2. Escriu un derivat en “-isme” i un altre en “-ista” del mot ateu. ........................................., ......................................;  3. Forma dos derivats amb els prefixos co-, re- ajuntant-los al mot incidència i un altre derivat amb el prefix –contra ajuntant-lo al mot indicació. ...................................., ..................................................,  ............................................. 4.      Escriu l’accent corresponent als mots següents, tenint en compte que no tenen diftong. Marius, harmonium, medium. 8. Escriu la dièresi on calgui. Suïssa: un estat format per petits paisos. Són unes habitacions contigues a les dels veïns. S’estan produint moltes revoltes en aquell país. T’agrairia que reduïssis la velocitat. L’ egoisme de cadascú no va permetre arribar a una coincidència de criteris. 9. Escriu l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur. En Màrius traduïa de coloraines al català. La Lluïsa toca l’harmonium molt bé. En Luis fa un programa diürn a la radio, produït per la BBA. Agraint-li la seva invitació, els saludem cordialment. No ho hem entes tot, pero n’hem deduit el sentit. Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor d’estomac. L’empresari arruïnat se suïcida el mes passat. Diuen que encara han reduït mes el pressupost d’enguany. La festa no fou tan lluïda com s’esperava. Creia que els astres influïen sobre el desti dels homes. Estan construint una residencia per a ancians. Coia la verdura amb aigua mineral. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaïna. Han ordenat que evacuïn tota la cruïlla afectada.

La industrialització a les societats europees. Tema 3 dossier

   1. Cerca un text que parli sobre la industrialització a les societats europees, el penges al teu blog i fas les següents tasques:

           -Resum del text.
           -Fes-ne també un esquema.
           -Cerca 5 imatges que se li corresponguin.

Entre 1780 i 1850 es va produir, des de la Gran Bretanya, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar en grans fàbriques. La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia (formada pels propietaris dels mitjans de producció) i el proletariat (la mà d'obra assalariada que només comptava amb els escassos ingressos del treball per alimentar una "prole" en expansió).


1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

1.1. La revolució demogràfica.- Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica. Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina que van produir una disminució dràstica de la mortalitat que va fer augmentar la població, encara que la natalitat (tradicionalment elevada a l'Antic Règim) també va experimentar un cert increment així com l'esperança de vida que va pujar lleument degut a una millora de la salut general de població.

1.2. La revolució agrícola.- L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció. Per a estimular-la, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra que va passar quasi totalment a mans privades de particulars (burgesos). Pel que fa a les tècniques de cultiu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seua substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk) que van incrementar l'aprofitament i el rendiment del sòl, juntament amb la mecanització progressiva de les tasques agrícoles com a conseqüència dels avanços de la Revolució Industrial.


2. L’era del maquinisme

2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques.- Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica. Les màquines van anar modificant els antics sistemes artesanals: les primeres que es van introduir anaven accionades per la força humana, posteriorment per l'energia hidràulica i, a partir de l'invent de James Watt, pel vapor. La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.

Unitat 3: La Revolució Industrial

View more presentations from jorgelagim.

2.2. La indústria tèxtil.- A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó on van començar a aplicar-se innovacions per augmentar-ne la producció: la llançadora de volant (1733) va augmentar la velocitat del procés del teixit, noves màquines de filar van incrementar la producció de fil i, més endavant, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia.- La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització, ja que la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc va fer augmentar la potència calorífica dels alts forns. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.


3. La revolució dels transports

3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor.- El ferrocarril s’utilitzava a les mines per a transportar el mineral en vagonetes, empentades per cavalls o per braços humans, que es movien sobre rails. Les primeres innovacions consistiren en un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el seu descarrilament, però l'invent fonamental per a la revolució dels transport va ser la locomotora d'Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. Posteriorment, la màquina de vapor s'aplicaria al transport marítim (Fulton) i els vaixells de vapor, a poc a poc, substituiren els tradicionals de vela.

3.2. L’increment del comerç.- La Revolució Industrial també va significar el pas des d'una economia agrària de suficiència a una economia de mercat, més diversificada, en la qual els productes estaven destinats a la venda en mercats cada vegada més amplis i llunyans. Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i de les classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre tant l’augment del comerç interior com l'exterior, sobre tot a partir de mitjans del segle XIX.


4. El capitalisme industrial

4.1. El liberalisme i el capitalisme.- Adam Smith va establir els principis del liberalisme que són l’interés personal i la recerca del màxim benefici com a motors de l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi) ja que els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

4.2. Els bancs i les finances.- La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capitals per a invertir. Les empreses exigien grans quantitats de capital en metàl·lic, diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores van sorgir les societats anònimes que fraccionen en parts, o accions, el capital que necessita una empresa i que poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

4.3. L’expansió del capitalisme industrial.- A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que del tèxtil, mentre els Estats Units, Rússia, Alemanya i el Japó es van industrialitzar més tard, entre el 1850 i el 1870. Al sud d’Europa, en canvi, van coexistir regions industrialitzades amb zones molt rurals. L’Europa oriental, però, fins ben entrat el segle XX es va mantenir al marge de la industrialització.


5. La segona fase de la industrialització

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries.- En una segona fase, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó ja que la invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques i el motor d'explossió obria noves possibilitats. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions indústrials, mentre el petroli es començava a extraure als Estats Units a mitjan segle XIX. La metal·lúrgia adquiria un gran impuls per la producció de nous metalls, mentre a Alemanya l'automòbil de Daimler i Benz aconseguia un gran desenvolupament junt a la indústria química.

5.2. Una nova organització industrial.- A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie per augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena. Aquest sistema de producció va nàixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses cada vegada més grans.


6. La nova societat industrial

6.1. La burgesia.- La burgesia es va convertir en el grup hegemònic al ser la propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.

6.2. Els obrers.- Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que fixara les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seues condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.

6.3. Les primeres associacions obreres.- La primera reacció dels obrers va ser la seua oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur, fent protestes dirigides cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una consciència de classe social amb uns problemes comuns, es van crear organitzacions de treballadors i sindicats.


7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme

7.1. El marxisme i el socialisme.- A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme, la propietat privada, les classes socials i l'Estat per assolir l’ideal de la societat comunista, després d'una etapa intermèdia de dictadura del proletariat, on regnarà, finalment, la igualtat i la propietat col·lectiva. A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

7.2. L’anarquisme.- L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics: 1) l’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social, 2) la defensa de formes de propietat col·lectiva i 3) el rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat. Els anarquistes defensaven l’acció revolucionària dels obrers industrials i dels treballadors del camp per a destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària, sense déus, ni pàtria, ni patrons.

7.3. L’internacionalisme.- Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir esforços a nivell internacional de totes les forces de la classe obrera per lluitar contra el capitalisme i la societat de classes. El 1864 es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.)a la qual es van adherir Marx i els seguidors del socialisme científic o comunistes (marxistes), anarquistes i sindicalistes. El 1889, després de la ruptura amb Bakunin i els anarquistes, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

 


2. Penja tota la informació que trobis sobre les conseqüències d'aquesta industrialització a les societats europees i en fas un resum.
manteniment de la natalitat i disminucio de la mortalitat

Junts

Junts

 JUNTS
Escriviren la seva història junts a les parets del món.
Els quedava molt de camí per vagar plegats.
Ella deixà caure el seu cap,
lleugerament, sobre l'espatlla de
l'amat.
Ell s'amarà d'aquell perfum femení,
tan íntim,
tan dens,
tan sensual,
tan seu,
que l'acompanyava feia anys i del qual

ja no en podria prescindir.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
estar junts

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)  
la rima es assonant i te 2 versos

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
 vagar:Tener tiempo y lugar suficiente o necesario para hacer algo. 
 amarar-se:Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. Les pluges han amarat els camps
  prescindir:Deixar de banda una persona o una cosa, deixar de prendre en consideració. No podem prescindir d'ella

5. Fes un resum del significat del poema en general.
es  un poema de dues persones juntes
6. Què vol dir l'expressió "Escriviren la seva història junts a les parets del món?" Justifica la teva reposta.
es com si escriuen junts el seu desti 

7. Opinió personal.
el poema no m'ha agradat

Practicam la redacció

Practicam la redacció

                                                   

             1. Cerca informació sobre qui són els Antònia Font. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.Antònia Font va ser un grup de música mallorquí, nascut el 1997, que es caracteritzava per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses.

Davant del fet que la compra d'entrades per internet no funcionava correctament, i per tal d'assegurar l'assistència dels nostres familiars i amics més propers, la presència dels quals consideram imprescindible, Antònia Font vàrem decidir reservar el nombre exacte de 230 entrades per al concert de dia 26 al Teatre Principal. Les reserves a partir d'aquest nombre s'han fet sense el coneixement, ni el consentiment, ni el benefici d'Antònia Font. Qualsevol informació que es contradigui amb aquesta, és falsa.
             2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
          escoltar mes a classe i estudia 

             3.  Explica què significa per a tu l'amor, si consideres que has tengut bones experiències i si tu et consideres un bon amant i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona que tu estimis? Justifica la teva resposta.

l'amor oer mi es un poc com una enfermetat s'ha estudiat que es una enfermetat neuronal

Exercici

Ompli els buits amb les grafies corresponents. Església basilical de Montserrat El pa ànim no porta rent Ho comprarem en aquest basar Una exposició de cales gòtics Vols coir-me la camisa? Els animals rizòfags mengen arrels Bestiar transhumant S’ha enfonsat estrepitosament Quina és la causa de la riquesa? Han trobat un tresor bizantí La gasolina i la benzina Reposava sota un sales La intransigència és dolenta com una mitena En una hora s’han fet una dotzena de transaccions Manifestem adhesió a la demanda de la ba__ílica del ba__ar. S’ha amagat el cal__e a la cami__a i ha començat a co__ir. La cri__i de la don__ella li ha enfon__at l’ànim

Tanca els ulls

Tanca els ulls

TANCA ELS ULLS

Si em fas la protagonista dels teus somnis

et duré a la lluna, prendrem una bevenda,

i observarem el món com gira i gira sense retorn.

No caldran paraules, ni explicacions. 

No hi haurà retrets, ni complicacions. 

Només hi haurà estones de silenci 

per respectar, al màxim, aquest curiós entorn.

Ara... tanca els ulls,

pensa en mi,

i despertaràs lluny d'aquí, 

però a la meva vora.

Esper estar a l'altura quan sigui l'hora.

Antònia Lladone

Arena amb records

ARENA AMB RECORDS

S'acaba l'estiu i 
la intensa calor
dóna pas a una
fresqueta molt
agradable.
La gent, melangiosa,
recull els seus records
a l'arena de la platja.
Ara només cal que
els arbres quedin nus
de fulles i el poble
es vesteixi de color
marró.
Això voldrà dir que
ha arribat la tardor.

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

Xerra de quan acaba l'estiu 

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

la rima es consonant i te tres versos

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: 

melangiosa :Que sovint sent melangia

nus:Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes, que generalment s'estreny en estirar llurs caps.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

l'auto te tristesa per que s'ha acabat l'estiu pero esta content per que comença la tardo 

6. Opinió personal.

el poema esta be i es facil de llegir