Fes una redacció on expliquis quin seria el teu cap de setmana ideal, començant per divendres en sortir de l'institut. Empra descripcions a voler.
Quedaria avui amb el meu al·lot y pasariem jugant tot el dia fins al vespre i despres sortiriem a sopar a cualque lloc elegant . Dissapte menniria d'excursio algun lloc interersant amb les amigues . i el dia de dema pues anar al cine amb les amigues .

Coneixem fotògrafs...

Coneixem fotògrafs...

 1. Cerca informació sobre el fotògraf Dariusz Klimczak, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Dariusz Klimczak se graduó en la Escuela de Arte de Zduńska Wola y se instaló con su familia en un pueblo cerca de Leba.Es periodista independiente, pintor y aforista (ganador de la 7ª edición del Gran Premio del Concurso de Aforismos de Nowy Targ en 2005).Lleva haciendo fotografías desde hace 25 años, buscando en ellas estados de ánimo, metafísica, símbolos universales y emociones; y usa el color sólo cuando la foto lo necesita.La fotografía ha sido siempre una parte importante de su vida, pero se convirtió en su verdadera pasión hace unos años. Fue presidente de FOTOSIS (una asociación de fotógrafos) en Sieradz, y es fotógrafo independiente. Ha expuesto sus obras en ciudades polacas como Pabianice, Słupsk y Ostrołęka.

Prefiere los formatos cuadrados en blanco y negro, pero no rehúye el color. En sus obras manipuladas busca el humor, la broma y los símbolos universales, para intentar sorprender y hacer sonreír al espectador que las contemple.

un mar de llàgrimes
el que ningú imaginaria
la naturas es la nostra casa
deixa petjades pero en persones 
intenteu i hu aconsiguiras
tot del mateix color pero destaca 
serveix com a boto de la meva vida
donali vent a qui te ales
la inmensidad del mon et fera petit 

Chema Madoz

Pentinarem la terra. Fotografia: Chema Madoz

    1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Neix a Madrid , el 1958. Va ser deixeble de Javier Valhonrat en els tallers de fotografia del Cercle de Belles Arts de Madrid. Estudia Història de l'Art a la Universitat Complutense de Madrid, carrera que simultània amb els cursos de fotografia del Centre d'Ensenyament de la Imatge . El 1983 realitza la seva primera mostra individual a la Reial Societat Fotogràfica de Madrid. Des de 1990 comença a desenvolupar el concepte d'objectes , tema que serà una constant en la seva fotografia fins a la data . L'obra de Madoz s'acosta a la variant de les escultures peribles ; caracteritzades per una senzillesa total, sempre en blanc i negre amb una acurada il·luminació i primorosa simplicitat en la fabricació dels objectes que fotografia.

 deixa volar la teva creatividad
 Pots trobar mes dun significat a la vidaEls discs de vinilo tambe poden recordar el principi de la musica
 les pistes les pots trobar a bon menos to esperis 
embafat de la musica
se creatiu amb tu matreix
un mirall cap a la veritat
 no tot es lo que pareix
 te aufegas en tun got d'aigua
 no tots els premis duren per sempre 

L'entrevista

   

1. Prepara una entrevista, personal i professional, per al teu cantant preferit. Ha de tenir 10 preguntes. També has de penjar imatges.

-Com vares començar a cantar?

-Que es lo que fas en el teu temps lliure ?

-Diuen que has surtit amb en pelayo es vera?

-Que li dirias als nins i nines que no tenen recursos per a que segueixen estudiant?

-Com ets consideras com a persona ?

-Qui es qui te inpirar per cantar amb tanta emocio als altres ?

-Me sabries contar alguna historia de quan eres petit?

-Tens pensat tenir fills?

-Com ets sents cuan no pots sortir al carrer sense que cuasi tothom et conegui?

-Quantes vegades has volgut aturar per que no podies pus amb la premsa ? 

Socials dossier tema 6

       1. Cerca informació sobre l'època de l'imperialisme i penja imatges
1. L’imperialisme i les seues causes La Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees: les innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció, del comerç i una millora dels transports. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seua superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials.
 A banda de la necessitat de vendre l’excedent de la seua producció i de comprar matèries primeres barates, el creixement europeu va produir un excedent de població que tenia dificultats per trobar feina i provocava tensions socials. Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees, a més el nacionalisme conservador i l’imperialisme racista defenia la superioritat de la raça blanca així com el dret dels europeus a imposar-se sobre altres pobles i cultures “inferiors”.


2. Conquista, organització i explotació de les colònies La cerca dels europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions per cartografiar l’Àfrica central. Una vegada conegut el territori, la conquista va ser ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant dèbil, ja que van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si. La colònia era controlada i administrada per la metròpoli. Podem distingir-ne de tres classes: a) colònies d’explotació (econòmica), no tenien govern propi i els europeus exercien en elles una política d’ocupació; b) colònies de poblament que rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent; c) protectorats o territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.


3. El repartiment del món
 La colonització d’Àfrica va ser la més ràpida i brutal perquè va significar el domini total del continent: els britànics i els francesos van tenir avantatges perquè tenien bases a l’Àfrica des del segle XVIII. Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud els britànics i d’oest a est, els francesos. El xoc d’interessos va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les normes i les zones que ocuparia cadascú. Els britànics es van annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l’Afganistan i més endavant van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina. A la Xina volien estar presents totes les potències, però van ser els anglesos els que van forçar l’obertura del comerç mitjançant les guerres de l’opi.A finals del segle XIX, la Gran Bretanya posseïa l’imperi colonial més gran del món: de l’Índia (on la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia, 1876) a l’Àfrica, amb l’objectiu de controlar les rutes comercials marítimes. El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar especialment a l’Àfrica del nord i al sud-est asiàtic, tot competint amb l’Imperi britànic. També posseïen territoris colonials molt importants uns altres països com ara Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya (Guinea Equatorial i Sahara).
- Els Estats Units i el Japó van ser les dues úniques potències extraeuropees que van iniciar una expansió colonial. Els Estats Units en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib, mentre el Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).


4. Les conseqüències de la colonització Les potències colonitzadores van introduir avanços als territoris colonials (ports, carreteres, ferrocarrils, etc.), van cultivar noves terres i van crear indústries en benefici propi, però la introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals va permetre la reducció d’epidèmies. Els europeus també van construir escoles en un intent d’aculturació, imposant les formes de vida dels colonitzadors com ara l’idioma de la metròpoli, el cristianisme i les creences occidentals. S’hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, quedant la majoria de la població indígena sotmesa a pitjors condicions de vida. Es van potenciar les grans plantacions (cacau, cafè, cotó, fruites, etc.) on els natius havien de treballar per subsistir, a més de comprar-los els aliments perquè es va imposar una economia monetària i de mercat que va arruïnar les artesanies locals per la competència deslleial dels productes industrials importats des de la metròpoli (més barats i abundants). Va canviar l’estructura social com a resultat de la imposició dels nous models colonials que van realitzar una profunda segregació: funcionaris i colons de la metròpoli solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels indígenes que anaven perdent, a més, la seua identitat cultural per l’impacte de la cultura “superior” (occidental).


5. Les causes de la Primera Guerra Mundial
 Entre les causes de l’enfrontament destaca la rivalitat entre les potències colonials, l’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans. El malestar entre les grans potències va originar una carrera d’armaments, amb la fabricació d’armes, la construcció de vaixells de guerra i l’entrenament de tropes (“pau armada”). Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança, mentre França es va aliar amb Rússia i va millorar les seues relacions amb la Gran Bretanya tot signant el pacte de la Triple Entesa a principis del segle XX. El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l’hereu de l’Imperi Austrohongarés per un nacionalista serbi. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, Rússia hi va intervenir per protegir-la i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. Els esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els països van anar declarant-se la guerra: Gran Bretanya ho va fer quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica.


6. La Gran Guerra
Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per véncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Al principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francés i anglés van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany a la batalla del Marne. Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac. Els fronts es van immobilitzar després dels primers moviments: a l’occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de guerra, fent-se necessària la recerca de nous aliats que aportaren més soldats a la guerra com ara Itàlia que va intervenir a favor dels aliats (1915), mentre Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francés, a la batalla de Verdun.Durant l’any 1917 la revolució bolxevic va triomfar a Rússia i van signar la pau amb Alemanya, però aquest abandonament va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra. El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van aturar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Turc van demanar l’armistici, mentre al front occidental, els alemanys van ser derrotats. L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici i a Alemanya es va proclamar la República. La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte totalment diferent als anteriors per la gran mobilització de recursos, la implicació de tota la població civil i militar, així com els nous mitjans tècnics en transport i armament que ocasionaren nombrosos morts, mutilats i molta destrucció. Els contendents hagueren de reconvertir les seues indústries per fabricar armament, demanar préstecs i substituir la mà d’obra masculina per la femenina a les fàbriques, mentre a les ciutats s’usaven tècniques modernes de propaganda per mobilitzar l’opinió pública.

       2. Per què les grans potències industrials varen poder construir enormes imperis colonials?
       3. Defineix aquests conceptes: 
-Colònies de poblament: aplicades per l’imperi Britànic al Canadà, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda, i per l’imperi Francès a Algèria i les Antilles. Consistien en l’establiment de grans contingents de població europea com a colons camperols en granges, desplaçant la població indígena o fent-la servir de mà d’obra barata. 
-Colònies d’explotació: consistents en l’explotació dels recursos naturals per part de grans companyies comercials, militars i funcionaris. Es van establir a l’Índia i l’Àfrica negra en forma de plantació i explotació minera.
-Protectorat:Funció d'inspecció i de control que el poder públic es reserva sobre determinades institucions que compleixen finalitats d'interès general
       4. Cerca informació sobre el Canal de Suez.
 Què era?Canal de Suez. Ruta marítima artificial que uneix el mar Mediterrani amb el Mar Roig , a través del egipte , de la Península del Sinaí. El canal es troba en territori egipci i és la via més usada per transportar mercaderies des de Malta , o Illes Fereixes , així com tota la zona compresa pel Mar Mediterrani i que passi per Egipte i els països africans , va ser concebut precisament per disminuir les distàncies recorregudes pels navilis mercantils entre Europa i Àsia.
 Quins oceans unia?el mar Mediterrani amb el Mar Roig
 Quin recorregut feien els vaixells per anar d'un oceà a l'altre abans de la seva construcció? Recorrian tota africa
  
Què va representar la construcció del canal? Noves rutes que eren mes rapides per poder passar cap al altres llocs  

       5. Per què es va concovar la conferència de Berlín?
 La necessitat de posar ordre a la cursa colonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis, arran del conflicte generat per les rivalitats entre França i Bèlgica al Congo i l’interès creixent dels comerciants alemanys per l’Àfrica central, va portar a la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), promoguda pel canceller alemany Bismarck, a la qual van assistir 14 països europeus.

Com a resultat d’aquesta trobada diplomàtica va promulgar-se una Acta General que estipulava algunes condicions a l’expansió colonial a Àfrica per establir els mecanismes d’ocupació d’un territori, fixar un cert repartiment del territori i estalviar enfrontaments entre les diverses potències.Així, s’acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents potències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat Lliure del Congo com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.Finalment, es donaven una sèrie de mesures de compliment internacional: la necessitat d’ocupar físicament un territori (no només les zones costaneres, sinó tot el territori de forma efectiva) per poder reclamar-ne la sobirania, la notificació de l’establiment de les noves colònies a les altres potències imperialistes, la prohibició dels monopolis, la lliure navegació pels rius Níger i Congo, la prohibició de l’esclavitud i, teòricament, el respecte a les cultures indígenes.

       6. Explica els avenços que varen introduir els europeus a les colònies. 

       7. Quina conseqüència va tenir el creixement de la població a Àfrica?Àfrica és un bon exemple d'aquest nou tipus d'ocupació. Fins a principis del segle XIX els europeus només havien establert petites colònies costaneres. La rivalitat entre europeus i l'esperit d'aventura van contribuir a l'ocupació d'Àfrica.
A la segona meitat del segle XIX, les expedicions científiques a la recerca de noves terres inexplorades (Livingstone) i les missions religioses que anaven a convertir al cristianisme i a fer accions humanitàries, com acabar amb l'esclavitud, van ser les primeres a descobrir la geografia bàsica del continent. Les principals àrees explorades van ser les conques dels rius Nil i Níger, i les terres de l'Àfrica central: Sàhara, Sudan, Congo...
       8. Explica les transformacions econòmiques que trobis més importants.

2.  Marcat per la substitució de l’hegemonia mundial de la Gran Bretanya per la dels EUA. Vinculada a una profunda transformació energètica i tecnològica: 2a Revolució Industrial. S U M A R I Noves fonts d’energia(petroli i electricitat) + formes de producció en cadena. NOU SISTEMA FABRIL L’economia espanyola es caracteritza per una tendència general al creixement. Lenta però important transformació de la seva base econòmica i social.  A Catalunya el ritme de creixement era més elevat. A Catalunya més diversificació de la indústria.  L’any 1930 Espanya presentava una notable dualitat: Zones més industrials i modernes Territoris basats en una agricultura poc competitiva
3. . La transició demogràfica 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA  L’inici de la transició s’inicia amb la davallada de la TAXA de MORTALITAT. Gràcies a millor alimentació i infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis neteja i clavegueram, control potabilitat aigua i higiene dels aliments).  La mortalitat infantil també va disminuir. L’ESPERANÇA MITJANA DE VIDA va augmentar dels 34, 8 anys als 50 (1900 i 1930).  La població espanyola va augmentar considerablement. A partir de la segona dècada del s.XX es va anar produint un DESCENS de la NATALITAT. CATALUNYA: • Davallada important de la mortalitat. •Descens més lleuger de la natalitat. • Esperança de vida: 45 anys al 1910 a 53,8 anys al 1930. •Habitants: 1,8 a 2,8 milions. També gràcies a una onada migratòria a la segona dècada del s.XX).
4.  L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Júlia López Valera (Institut Banús)
5.  Els moviments migratoris. Entre 1900 i 1931, Espanya viu un creixement de les MIGRACIONS INTERIORS. Un volum important de població es desplaçà cap a sectors moderns. 2. La població activa agrària va disminuir. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA MADRID BARCELONA BILBAO SEVILLA Pols d’atracció d’emigrants que procedien de: Castella Múrcia Aragó Províncies orientals d’Andalusia .CATALUNYA: arribada molt intensa, l’any 1930 un de cada cinc havia nascut fora. EMIGRACIÓ a ULTRAMAR Iniciada cap al 1880. Va assolir màxims, per què? L’ocupació creixia menys que la població / Millora de la navegació. Majoria d’emigrants eren joves,  La intensificació de la urbanització .Les migracions interiors comportaren una intensificació de la urbanització.  Les CIUTATS GRANS com Madrid i Barcelona van créixer molt. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA 1930 37% habitants Madrid autòctons 43 % habitants Barcelona autòctons 50% habitants Sevilla autòctons. Altres ciutats van experimentar un augment de població per haver estat CENTRES INDUSTRIALS o MINERS importants. BARCELONA va experimentar una gran transformació: • Les dimensions de la ciutat van augmentar, per l’agregació d’alguns municipis i també pels nous habitatges per a acollir immigrants. • Es va reestructurar: obertura de la Via Laietana (1907). • Construcció de xarxes de transport urbà modernes: tramvia, metro, ferrocarril del Vallès. • Ampliació comunicacions: port i aeroport. • Remodelació de Montjuïc (Exposició Internacional 1929).
6. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Obres per a la construcció del metro a Via Laietana, Barcelona (1911) La Vanguardia, Júlia López Valera (Institut Banús) 13/09/1913 Obres d’obertura de la Via Laietana, Barcelona (1908)
7.  L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA *1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a carrer Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es veu en primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de Pensions. La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin) Júlia López Valera (Institut Banús)
8.  ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA. La Crisi Agrària Es va iniciar al s.XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat Europa a finals del s.XIX. Espanya va acusar la CRISI CEREALÍSTICA més fortament que altres països. La seva producció es basava en: Terres de secà: Cereals, Oliveres i Vinya Ramaderia: Ovina: producció de llana.La causa immediata de la crisi va ser l’arribada de productes procedents de països amb una AGRICULTURA EXTENSIVA més competitiva , preus més baixos.La competència d’aquests va provocar una baixada dels preus. La reducció d’ingressos va suposar la CAIGUDA DELS BENEFICIS. Es van originar protestes: coordinades per la LIGA AGRÀRIA, grup de pressió amb un objectiu: aranzel protector. El salari dels jornalers va baixar i va donar pas a un període d’agitacions pageses durant el primer terç del segle XX.

    1. Fes una redacció sobre tot el que has après de Nicaragua. Penja fotos també d'aquest lloc.

Tot el que e apres de Nicaragua es a von esta situada que es a centro america quina llengua parlen, en quina situacio social estan que es en la pobresa pero tambe hi ha de rics de el que mes es fa es feina al camp avegades obligats i altras ayudant a la familia 
 

1. Observa aquest quadre atentament de Gustav Klimt i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona?es una fada de aigua  Què nom?Alis

      És casada, separada, vídua, soltera? Esta soltera  Té fills? no És una dona sana?Si

És la senyora de la casa?No Una criada?No L'amant?No

Què fa?Ordena la seua  habitacio  Descansa de la neteja?No Espera l'estimat? SiPensa?Si

Quin caràcter creus que té?Es bondadosa simpatica alegre  És feliç, està trista?Es feliç

...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada.  Mínim 25 línees.

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

Aquesta dona es n'Alis te 20 anys i es de la terra de les fades.Ella es rossa amb els cabell llarcs , ondulats i sedosos , es blanca com la neu  y te els llavis de color vermell tant com una meduixa, els ulls de color cel com un dia radiant

Just sortir per la porta de la casa trobareu el GR2, que seguint el cami de la Carena us portarà fins al santuari de Puiglagulla, un petit monestir des d'on poder observar l'espai natural Guilleries-Savasona, a més hi trobareu un restaurant per poder-hi fer una paradeta.Es troba a 1h de casa caminant tranquilament.Direcció al Pantà de Sau hi ha una cinglera balconada amb una de les millors, sinó la millor vista d'Osona, vista panoràmica de 360° Montseny, Guilleries, cingles de Tavertet, pantà de Sau, Pirineus, Pedraforca, Cadí... Es pot pujar amb cotxe i aparcar allà mateix.El Pantà de Sau és un indret ideal per practicar-hi diferents esports: kayak, canoa, esquí aquàtic, rutes en seegway, etc. El pantà va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església és el que ens mostra si el nivell d'aigua és elevat o no. En èpoques de pluja només es veu la punta i en èpoques de sequera s'han arribat a veure el poble sencer.Únic monestir benedictí a Osona situat sobre un meandre del Ter i mig envoltat pel pantà de Sau.
 Hi dues opcions per visitar el monestir, o bé s'agafa un GR des del Parador de Turisme, una passejada de més o menys una hora, enmitg d'un entorn molt bonic o agafar la carretera que ens deixarà a peu del monestir.