Foto: Christina
I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.
Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi haurà cap parent ni cap amic.
Només bocins de mi.
Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera enlloc.
I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.
No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la casualitat.
I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai han estat cronometrats.
Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura
1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
la perdua de un estimat
2. Qui és la protagonista?
es una al·lota
es una al·lota
3. Fes-ne un resum en quatre línies.
I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al sostre que no tenim.
4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?
4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?
es una dona que intenta superar que ja no te al·lot, del seu aniversari
