dimecres, 23 de setembre del 2015

Comprensió lectora

Foto: Christina

I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.

Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi haurà cap parent ni cap amic.

Només bocins de mi.

Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera enlloc.

I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.

No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la casualitat.

 I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai han estat cronometrats.

Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura

         1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
la perdua de un estimat
         2. Qui és la protagonista?
es una al·lota 
         3. Fes-ne un resum en quatre línies.
I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al sostre que no tenim.
         4. Qui és la pr
otagonista? De què parla? Tema?
es una dona que intenta superar que ja no te al·lot, del seu aniversari 

dimarts, 22 de setembre del 2015

Poema sobre el problema dels refugiats siris

https://scontent.xx.fbcdn.net/hphotos-xlp1/v/t35.0-12/11973274_10206230459873983_1109195818_o.jpg?oh=6821ae78c3bd379a3c087e10e2f29859&oe=56050CA9
FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a 
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.

Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

1. Comenta el poema.
Es una critica contra els paisos del primer mon que destrueixen o que acaben de aruinar al tercer mon .


2. Qui són el protagonista principal?
Els refugiats siris

3. Quin sentiment s'explica?
La impotencia i la pena pels refugiats 

4. Què en penses del conflicte a Síria?
Que sempre aura guerres mentres hi aigui doblers de per mitg 

5. Trobes que la infància hauria d'estar protegida per damunt de tot? Per què?
Si ja que son el futur 

6. Opinió personal
el poema mos revela coses que estan pasant ara pero de una manera mes objectiva

La tardor

                                                   



                                                                          Tardor

Tardor agosarada
 de color,
véns bufant una ventada
amb aires de gran senyor
pel meu enyor...
Enyor de sol,
enyor de mar,
enyor de dies
per empendre vol.
De sàlvia amb flors,
d'aire lliure,
de boira i núvols
a un cel plujós
que en poques hores
 clar i lluminós.
Enyor de nits
sota els estels
veient passar la vida,
veient com passa el temps.
Ets aquí tardor,
véns avançada
véns amb galtes de bufador,
et penses ja instal·lada
al nostre món,
però un dia et farà fora
el cru hivern,
tot i que això és un tema
per tractar a un altre poema.


1.Contesta les següents preguntes:
-Quina és la teva estació preferida? Es l'estiu Per què? M'ha agrada molt sa calor i l'aigua
-De què parla el poema? De la tardo
-Tema del poema
Es la tristor de que ja es a qui la tardo
-Escriu les cinc paraules noves que has après
ataviada,esdevè,emparat

dimecres, 16 de setembre del 2015

Mis vans

La Historia de las Vans ERA.

En 1966 nacía, de mano de los hermanos Van Doren, una fábrica de manufactura de zapatos en California. Los Van, muy ligados a la industria textil del calzado, comenzaron a producir un modelo canvas de suela vulcanizada, al que debido a las limitaciones y a su buen ojo profesional, decidieron hacer personalizable. Así, cualquiera podía elegir los colores –básicamente dos- en los que quería sus zapatillas, a cambio de pagar un extra. Ese calzado comenzó a hacerse notorio entre los skaters del sur de California, y a medida que pasaban los años, la empresa que nació como una fábrica que vendía al público, se convirtió en Vans, una de las marcas más célebres del mundo urban.