Àngel Guimerà
1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturgo y poeta. Es el único dramaturgo catalán del siglo XIX que traspasa fronteras a nivel europeo. Empieza su carrera literaria con la poesía; es proclamado maestro en Gai Saber (1877) y preside los Jocs Florals de Barcelona de 1889. Su primera tragedia en verso, Gal·la Placídia (1879), se sitúa en la tradición del romanticismo histórico. Con Mar i cel (1888) obtiene un éxito sin precedentes: es traducida a ocho idiomas y con ella inicia su proyección internacional. Esta obra inaugura la etapa de plenitud del autor, que se extiende hasta 1900, y durante la cual estrena sus obras más representativas: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) y La filla del mar (1900), llevadas al cine repetidamente y en las que muestra, con trazos realistas, la vida de la Catalunya coetánea. En 1889 Guimerà es elegido presidente de la Lliga de Catalunya; los discursos políticos que pronuncia por todo el país son recogidos en el volumen Cants a la pàtria(1906). En 1909 recibe un multitudinario homenaje popular. Fue miembro numerario (1911) del Institut d'Estudis Catalans.
1.a Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.
Quina és la millor manera de saber com va nàixer una obra? Coenixent les arrels, els comentaris del seu autor... Per açò ací els deixem una carta que va enviar Àngel a un amic seu.
Carta de Guimerà a Amadeu Vives (Dietari d'Àngel Guimerà)
"Barcelona, 27 de novembre de 1905.
Benvolgut amic:
Esteu ocupat? Podeu o voleu desocupar-vos? En Graner m’ha demanat una obra; y li vaig escriure tot seguit pera posar la en acabada la Quaresma. L’obra serà una rondalla en tres actes i sis quadros, bruixes, cavallers, encantaments, etc. No tindrà caràcter còmic. En cas que poguéssiu y volguéssiu ser-hi, jo us enviaria tot seguit el pla detallat, per quadros a on hi veure’ls llocs musicals, que hi són ben marcats, y després, casi diàriament, vos aniria enviant fragments de l’obra. Hi ha l’arribada deis traginers ab los matxos ab picarols, portant la verema; lo ball dels trepitjadors sobre’l cup, una serenata á la pubilla, ball de bruixas y bruixots. Embarcament d’aquestos, jocs darmes entre guerrers, encantament, marxa tionfal, ball de las dones d’un sultà de moreria, esposallas ab tota la cor, etc., etc., y altres motius que vós trobareu per l’obra.
En Graner es proposa l’obra ab gran luxo. Qué m’hi dieu?
Convé molt que al rebre aquesta carta me contesteu, perqué en cas de qué pogueu dedicar-vos á l’assumpte no hi (ha)moment per perdre. Jo no n’he parlat absolutament á cap músic, ni en Graner tampoc, fins saber la resposta vostra.
Sobre tot escriviu-me avuy mateix. Petritxol, 4, principal, y tant de bó puguem fer aquesta obra junts. En cas què pugueu fer-ho, vos envairá más detalls, o sia’l plan total detallat.
Vostre com sempre, amich y admirador,
Ángel Guimerá"
2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
"La Santa Espina" és una de les obres més importants d'Àngel Guimerà perquè va constituir un himne per als catalans. Durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco va ser prohibida. Segons paraules textuals, perquè "no deixa lloc a dubtes, que determinats elements han convertit la sardana "La Santa Espina" en himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada