Redacció

Redacció

 
         Fes una redacció de 20 línies sobre un d'aquests temes:

          1.Explotació infantil.

          2. El paper de la dona al món laboral al llarg dels temps

Les majors o menors llibertats i drets que gaudien les dones en les diferents civilitzacions de l'antiguitat estaven sempre supeditades a l'autoritat de l'home, ja fos el marit, el pare o fins i tot el germà. La situació social i familiar de la dona es basava en dues premisses, la fidelitat al marit i una fecunda descendència: una dona estèril era menyspreada i podia ser repudiada pel marit, mentre que una dona infidel solia ser condemnada a mort. Per exemple, a la Bíblia, que en molts aspectes reflecteix també els costums de les altres cultures d'aquella època i zona geogràfica, s'esmenta la lapidació per a la dona adúltera. En canvi, l'adulteri de l'home només es penalitzava quan es cometia amb una dona casada, i en aquest cas no es castigava l'adulteri en si, sinó la violació del dret de possessió i exclusivitat del marit: la dona era considerada "una propietat" del marit; una concepció característica d'aquelles societats i que més tard arribarà a la seva concreció jurídica en la figura romana de la "patria potestas", exercida pel "pater familias".

L'activitat de les dones estava limitada a la llar, no tenien cap protagonisme en la vida pública. A Grècia, el cas de Hiparquia (ca. 340-300 aC) és una excepció. Pertanyia a l'escola cínica, va ser una de les primeres dones filòsofes. En una ocasió Teodor l'Ateu li va preguntar que per què no es dedicava a les tasques pròpies del seu sexe, a filar i a teixir, i va respondre que li semblava una pèrdua de temps, ja que preferia dedicar la seva vida a l'estudi.

Segles més tard, un altre cas excepcional és el de Hipàtia d'Alexandria (370-415). Filla del matemàtic i astrònom Teó d'Alexandria, aquest li va transmetre els seus coneixements i la seva passió per la recerca d'allò desconegut, una cosa veritablement insòlita en aquell temps sent ella una dona. Hipàtia no era cristiana, i en un ambient de creixent hostilitat cap al paganisme, acusada de fetillera i de bruixa pagana, finalment va morir de forma brutal, torturada i esquarterada, amb un acarnissament només comprensible per la seva gosadia d'haver-se convertit en una dona il·lustrada i científica.

Durant l'Antiguitat, per una dona dedicar-se a la filosofia o a la ciència representava una proesa, i per tant és explicable que aquests casos fossin aïllats. Però també cal tenir en compte, com afirma Umberto Eco, que "No és que no hagin existit dones filòsofes. És que els filòsofs han preferit oblidar-les". La misogínia de les societats no només veia amb mals ulls que la dona tingués altres ocupacions que no fossin les de la llar, sinó que a més no tenien el menor interès en que quedés constància de les seves aportacions al món del coneixement i de la cultura (raó per la qual en molts casos, llavors i al llarg de tota la història, van ser els seus marits o altres homes del seu entorn els que es van apropiar de les seves creacions).

Si ens situem a la Península Itàlica, la Història de Roma s'inicia per la dona sota la concepció arcaica dominant en aquells temps, amb la negació qualsevol autonomia, estant del tot sotmesa al pater familias; la Llei de les Dotze Taules (450 aC), vigent durant segles, reconeixia al pater familias la "vitae necisque potestas" (el poder de la vida i de la mort, sobre els seus fills, la seva esposa, i els seus esclaus). Lentament, la situació de la dona a Roma anirà evolucionant, esgarrapant esferes d'autonomia i llibertat, fins a arribar, durant els primers segles de la nova era, a unes prerrogatives desconegudes fins aleshores.

L'any 195 aC, l'oposició a la Llei Oppia, promulgada el 215 aC amb l'objectiu de limitar el luxe en l'aspecte de les dones (en la mesura que no encaixava amb la imatge de la "matrona" ideal sotmesa al pater familias) és potser el primer moment històric en el qual les dones s'organitzen en contra del poder masculí dominant. És un fet especialment rellevant (més que pel contingut en si de la reivindicació) en tant que actitud col·lectiva per part de les dones d'activa oposició i reivindicació. Derogada finalment la llei a causa de les protestes de les dones, la importància de la seva derogació es va posar de manifest per la controvèrsia i la incomoditat que es va produir en el Senat durant els debats: