dimarts, 27 d’octubre del 2015

Les varietats de la llengua

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobinsegons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.


.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.



.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:






(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)
EXERCICIS:


1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:


A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.



B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.




C)    Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


(Ausiàs March)



D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.





E)     
Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)



3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.



4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.



5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.

Mar i cel d'Àngel Guimerà


 


 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.

2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Àngel Guimerà





  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.


Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturgo y poeta. Es el único dramaturgo catalán del siglo XIX que traspasa fronteras a nivel europeo. Empieza su carrera literaria con la poesía; es proclamado maestro en Gai Saber (1877) y preside los Jocs Florals de Barcelona de 1889. Su primera tragedia en verso, Gal·la Placídia (1879), se sitúa en la tradición del romanticismo histórico. Con Mar i cel (1888) obtiene un éxito sin precedentes: es traducida a ocho idiomas y con ella inicia su proyección internacional. Esta obra inaugura la etapa de plenitud del autor, que se extiende hasta 1900, y durante la cual estrena sus obras más representativas: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) y La filla del mar (1900), llevadas al cine repetidamente y en las que muestra, con trazos realistas, la vida de la Catalunya coetánea. En 1889 Guimerà es elegido presidente de la Lliga de Catalunya; los discursos políticos que pronuncia por todo el país son recogidos en el volumen Cants a la pàtria(1906). En 1909 recibe un multitudinario homenaje popular. Fue miembro numerario (1911) del Institut d'Estudis Catalans. 


    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.

Quina és la millor manera de saber com va nàixer una obra? Coenixent les arrels, els comentaris del seu autor... Per açò ací els deixem una carta que va enviar Àngel a un amic seu.

Carta de Guimerà a Amadeu Vives
 (Dietari d'Àngel Guimerà)

"Barcelona, 27 de novembre de 1905.

Benvolgut amic:

Esteu ocupat? Podeu o voleu desocupar-vos? En Graner m’ha demanat una obra; y li vaig escriure tot seguit pera posar la en acabada la Quaresma. L’obra serà una rondalla en tres actes i sis quadros, bruixes, cavallers, encantaments, etc. No tindrà caràcter còmic. En cas que poguéssiu y volguéssiu ser-hi, jo us enviaria tot seguit el pla detallat, per quadros a on hi veure’ls llocs musicals, que hi són ben marcats, y després, casi diàriament, vos aniria enviant fragments de l’obra. Hi ha l’arribada deis traginers ab los matxos ab picarols, portant la verema; lo ball dels trepitjadors sobre’l cup, una serenata á la pubilla, ball de bruixas y bruixots. Embarcament d’aquestos, jocs darmes entre guerrers, encantament, marxa tionfal, ball de las dones d’un sultà de moreria, esposallas ab tota la cor, etc., etc., y altres motius que vós trobareu per l’obra.

En Graner es proposa l’obra ab gran luxo. Qué m’hi dieu?

Convé molt que al rebre aquesta carta me contesteu, perqué en cas de qué pogueu dedicar-vos á l’assumpte no hi (ha)moment per perdre. Jo no n’he parlat absolutament á cap músic, ni en Graner tampoc, fins saber la resposta vostra.

Sobre tot escriviu-me avuy mateix. Petritxol, 4, principal, y tant de bó puguem fer aquesta obra junts. En cas què pugueu fer-ho, vos envairá más detalls, o sia’l plan total detallat.

Vostre com sempre, amich y admirador,

Ángel Guimerá"

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.



"La Santa Espina" és una de les obres més importants d'Àngel Guimerà perquè va constituir un himne per als catalans. Durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco va ser prohibida. Segons paraules textuals, perquè "no deixa lloc a dubtes, que determinats elements han convertit la sardana "La Santa Espina" en himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions".

divendres, 23 d’octubre del 2015

    1. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi.

Historia

El primer Super Mario Bros fue comercializado el 13 de septiembre de 1985 en Japón para la consola Famicom. Pero antes de eso, el héroe del bigote ya apareció en 1981 en otra producción de Nintendo, Donkey Kong, bajo el nombre de Jumpman.
Hasta 1985 no adoptó el nombre de Mario, en referencia al propietario de un almacén alquilado por la rama estadounidense de Nintendo, y cuyo físico hacía pensar en un personaje del videojuego.
Desde entonces, la saga de Mario ha vendido en el mundo más de 310 millones de ejemplares.
Además de sus aventuras más conocidas, en las que debe salvar a la princesa Peach saltando obstáculos y combatiendo contra tortugas, en la serie el plomero también se ha destacado en el fútbol, el golf o las carreras de kart.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

Les verges





     1. Avui és el dia de les verges. Explica el per què d'aquesta celebració, penja un parell de cançons que es canten aquest dia i tot el que faci referència a n'aquesta festivitat.

Comentari de poema




 
EM FARÀS PERDRE...
Despertes el meu costat més rebel 
i salvatge amb la teva manera de fer.

Em faràs perdre el sentit...
de l'orientació, l'equilibri
i la noció del temps.
Em faràs perdre l'oremus, l'alè
i l'enteniment.

Encendré el llum per veure-hi més clar,
no fos cas això fos un mal enlluernament...

Antònia Lladonet
 
 
 
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: rebel, oremus, alè, enteniment, enlluernament.
5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Jacint Verdaguer



  1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer i les seves dues grans obres poemàtiques.  L'Atlàntida i el Canigó.
Verdaguer murió el 10 de junio de 1902 en «Vil·la Joana», una magnífica residencia de veraneo levantada entre los bosques de Vallvidrera. Tenía cincuenta y siete años recién cumplidos y su despedida fue de una sórdida tristeza, rodeado siempre por la mezquindad de unos intereses familiares que amargaron, junto al mismo lecho, los últimos suspiros de vida de uno de los autores más geniales de la literatura catalana de todos los tiempos. Que Verdaguer muriera en «Vil·la Joana» se debe al ofrecimiento de la finca por parte de su propietario, Ramón Miralles, vecino de Sarriá, cuando comenzó a correr por Barcelona la noticia de la enfermedad grave que padecía Mossèn Cinto. Y si los males pulmonares del poeta pedían aires de montaña, «Vil·la Joana» se presentaba como un paraje ideal por su privilegiada situación en medio de la naturaleza.



  2. Fes un resum d'aquest poema i n'expliques el tema. Quines característiques estudiades d'en Verdaguer hi veus reflectides? Penja'n una imatge que el representi.
es un bonic poema de rima asonant i es lleuger
                 CANT DE GENTIL 
[Fragment]

Amor, amor, on me pujares? 
on sou, amics? on sou, mos pares? 
i jo mateix, digau-me, on só? 
Digue-m'ho tu, Griselda bella, 
     ma hermosa estrella 
    de Canigó.

I tu, ¿ets dels cel guspira eterna 
o sols fantàstica lluerna? 
dus a l'infern o al paradís? 
Mes, és ací tan dolç lo viure, 
     veient somriure 
     ton ull blavís!

¿Què se me'n dóna de la terra 
si et tinc ací, en est cim de serra? 
Mes, com nos mira el sol naixent! 
Porta'm vers on surt com poncella 
     que s'esbadella 
     pel firmament. 
Jacint Verdaguer