La guerra civil, tema 9

           1. Explica què va passar a Espanya el 17 i el 18 de juliol del 1936. Què va començar al juliol de 1936?

El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

           2. Anota les zones on va triomfar el cop d'Estat i les zones en què va fracassar.

Defineix el concepte de constitució:

La constitució d'un país controla les relaciones entre els càrrecs públics de l'estat i controla les relacions entre els governants i el poble (ciutadans).

2-Comenta el concepte de Sobirania Nacional

Cada país ha de tenir el poder dins d'ell mateix i no ha de ser controlat per ningú que no formi part del territori d'aquest país.

3-Quins són els altres punts bàsics d'aquesta constitució?

-La Sobirania Nacional resideix sobre les corts generals

-Les corts proclamen Ferran VII com a rei.

-Les corts tenen el poder legislatiu.

4-Explica les característiques de:

Poder legislatiu: Té el deure d'elaborar i redactar les lleis d'un país.

Poder Executiu: Ha de fer complir les lleis dictades pel poder legislatiu.

Poder Judicial: Ha d'ajusticiar a qualsevol individu que hagi incomplet alguna llei.

5- Defineix sufragi i comenta els diversos tipus de sufragi que hi pot haver:

Sufragi Sensatari: Poden votar tots els homes que tinguin un cert nivell econòmic i siguin majors d'edat.

Sufragi Universal Masculí: Tots els homes majors d'edat poden votar, sense importar el nivell econòmic que puguin tenir.

Sufragi Universal: Tot ciutadà i/o ciutadana major d'edat te dret a votar.

           3. Explica aquests conceptes:

                   -Cop d'Estat:El Cop d'Estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels propis militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika. Les destitucions d'alts càrrecs conservadors com a part de la perestroika, la retirada de la guerra d'Afganistan, la incapacitat de controlar els brots nacionalistes al Caucas i l'abandonament de tot el model defensiu soviètic a l'Est d'Europa havien estat cops molt difícils d'encaixar.:

                   -Guerra Civil:La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

                   -Legió Còndor:La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l’Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil Espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.
                   -Comitè de no-intervenció:El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
                   -Brigades internacionals:Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola, a favor de la República i en contra dels militars insurrectes del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

La república, tema 9

                1. Quan es va proclamar la República? Defineix-la.

L’11 de febrer de 1873 es proclamava la Primera República Espanyola, el darrer acte de la Revolució de Setembre i el primer assaig republicà que s’intentava al país un cop que les Corts van decidir sotmetre a votació el model d’Estat a establir en absència d’un monarca. A Catalunya, la totalitat del republicanisme, corrent polític hegemònic des de la Revolució, va pressionar perquè el nou règim s’establís sobre una estructura federal. Però la direcció del Partit Republicà, des de Madrid, va aliar-se amb els monàrquics constitucionals per evitar un reconversió revolucionària que hauria donat la força política real a les ciutats i les regions. És a dir, l’hauria arrencat al poder central.

                2. Digues les reformes més importants del Govern provisional de la República.

 En un context internacional sota els efectes de la crisi del 29 i del triomf del feixisme, a Espanya, la marxa del rei Alfonso XIII després de les eleccions del 12 d'abril, dóna motiu a la formació d'un Govern Provisional presidit per Nieto Alcalá Zamora que convoca eleccions generals a Corts Constituents. Les eleccions de juny donen una majoria als partits d'esquerra. El govern resultant serà presidit per Manuel Azaña (Izquierda Republicana) i tindrà ministres socialistes per vegada primera en la història d'Espanya (entre ells, Largo Caballero), que contínua amb el programa de reformes iniciat pretenent resoldre els problemes heretats de la Restauració contant amb el suport de la petita burgesia i amplis sectors de les classes mitjanes en general, i d'unes esperançades i il·lusionades masses populars, que confien que la República solucionarà tots els seus mals, mentre la burgesia industrial es mantenia a l'expectativa.
           La Constitució promulgada al desembre d'aquest mateix any establia que Espanya era una República Democràtica de sufragi universal (s’estableix per primera vegada el  vot femení), descentralitzada (el primer Estatut d'Autonomia aprovat serà el de Catalunya, al setembre del 32, per 314 vots afirmatius enfront de 24 negatius després de retallar el projecte de la Generalitat), i laica, el que va suposar, no solament la separació entre Església i Estat, sinó la implantació de l'ensenyament laic estatal, gratuït i obligatòri (es va expulsar a la Companyia de Jesús, que regentava r nombroses institucions docents i es van nacionalitzar els béns de les congregacions religioses), el divorci, el matrimoni civil i l'abolició dels subsidis que s'otorgaven al clergat. El govern de centre-esquerra de la República apostava, doncs, per la via descentralitzadora quant a l'administració de l’Estat, però en el nou intent de consolidar la democràcia liberal burgesa, havia de salvar dos profunds esculls: la conflictivitat social generada per la misèria per una banda important de les masses populars, especialment les camperoles, i les relacions amb l'exèrcit.
             La situació econòmica internacional, sota els efectes de la crisi del 29, no va afectar profundament a l'economia espanyola, doncs va sofrir una recessió menor que la dels països industrialitzats, excepte en sectors vinculats a l'exportació-importació, però sí suficient com per a provocar un augment de l'atur, afectat per la tornada dels emigrants espanyols per efecte d'aquella crisi (ja que difícilment van trobar treball). El món financer nacional i internacional va acollir malament a la República, es va registrar una fugida de capitals i la cotització de la pesseta s'hagué de depreciar un 20% durant el primer mes de la República.
            La Reforma Agrària (setembre 1932), segons la qual s'expropiarien (amb indemnització) les terres mal explotades, mentre les terres dels Grans d'Espanya quedaven expropiades sense indemnització, totes elles amb la finalitat d'arrendar-les a baix cost als camperols sense terres, va ser, al meu parer, un de les aspectes fonamentals del reformisme republicà,  l'èxit o fracàs del qual dependria la consolidació del sistema. L'altra reforma fonamental va ser la reforma militar, que establia la jubilació voluntària anticipada (amb la intenció de retirar als oficials menys proclius a la República) i la creació d'un cos militar fidel a la República: els Guàrdies d'Assalt (gener 1932).

            Dèiem que de l'èxit de la política reformista, especialment de la reforma agrària, dependria la consolidació de l'Estat Liberal democràtic. Però, a causa de una creixent oposició tant d'esquerres com, especialment, de dretes, el programa reformista no va ser eficaç. L'oposició de la dreta espanyola a la república democràtica es deu a una sèrie de motius, encara que podríem recordar que eclesiàstics i terratinents espanyols mai s'havien identificat ni amb els ideals republicans ni amb els democràtics i, en tot cas, l'avanç en la democràcia i en el laïcisme que va suposar la Segona República encara va aguditzar més la seva oposició. Així, l'Església espanyola en general i una part important dels catòlics van veure amb profund malestar la reforma religiosa, i les accions anticlericals dels primers mesos del 31 (crema de convents del 11 de maig), davant les quals els van apreciar  desídia governamental, no va fer sinó confirmar les seves sospites. Per altra banda, la reforma agrària va rebre immediata resposta per part dels terratinents a través de la presentació de nombrosos recursos judicials contra les expropiacions, per inconstitucionalitat, que van fer molt més lenta l'aplicació de la Reforma. A més, els militars havien abandonat postures progressistes des de la Restauració i s'acostaven cada vegada més a un intervencionisme menyspreador dels mecanismes parlamentaris que la reforma administrativa descentralitzadora, els desordres públics i la reforma militar que pretenia allunyar-los del poder, no van fer sinó acréixer. Finalment, sectors minoritaris d'ideologia feixista s'estaven organitzant al compàs d'aquests esdeveniments, així, a l'octubre de 1931, Ramiro Ledesma i Onésimo  van fundar les Juntas Ofensivas  Nacional Socialistes –Las JONS (José Antonio Primo de Rivera fundaria la Falange l’octubre de 1933). Però el govern republicà d’Azaña també va veure créixer al llarg dels 2 anys i mig que va estar en el poder (fins a novembre 33) una oposició per part de sectors de l'esquerra espanyola. La recessió econòmica que va dificultar l'engegada de les reformes socials, però, sobretot, la ineficàcia de la reforma agrària que va fer que la situació dels jornalers continués pràcticament igual que abans de la república, va causar una gran decepció enfront de les expectatives dels primers mesos.
         I així, les revoltes camperoles, obreres, anarquistes i militars es reprenen:
         •5 de gener de 1932, els camperols i la Guàrdia Civil s'enfronten en Arnedo, La Rioja (el succés provocarà la destitució al
             cap d'un mes del General de la Guàrdia Civil, José Sanjurjo).
         •gener 1932, insurrecció dels miners anarquistes en l'Alt Llobregat.
         •10 d'agost 1932 revolta militar del general Sanjurjo.
         •8 de gener 1933, aixecament anarquista a nivell nacional (Catalunya, València i Andalusia); l'11, successos de Casas
            Viejas.

          I després de les revoltes anarquistes i l'enfrontament amb la Guàrdia Civil (i, a partir de gener del 32, també amb els Guàrdies d'Assalt) la repressió a força de detencions, tortures i deportacions, “com abans, com sempre” dirien molts cenetistes. Perquè durant aquests mesos van créixer les afiliacions a la CNT i a la UGT i, amb el nous drets i la recessió, van proliferar també les vagues i els conflictes. La postura dels dirigents anarquistes pel que fa al govern i a l'Estat i enfront de l'actuació dels sectors (minoritaris segons diverses fonts) protagonistes de les insurreccions, va dividir als dirigents anarquistes. Els més radicals seran partidaris d'organitzar la revolució contra la República de manera més o menys immediata (pertanyeran a la FAI, com Durruti, Ascaso o García Oliver), mentre altre sector defensarà anar enfortint la lluita sindical esperant el desgast de la república per a, quan les masses populars estiguessin completament decebudes d'ella, prendre el poder (Ángel Pestanya, Peiró), però, fins a llavors, no accelerar la revolució ni l'actuació antirepublicana. També en les files socialistes els esdeveniments van provocar una divisió entre l'ala més radical (Largo Caballero, que va dimitir després de Casas Viejas) i sectors més moderats (Besteiro o Prieto).  

           Les accions insurreccionals anarquistes van desgastar al govern republicà, però aquestes insurreccions van ser minoritàries, el principal problema va  ser que les masses populars, en general, al no veure complertes les expectatives que, segurament d'una manera poc realista, havien posat en els dirigents republicans, van deixar de donar-los suport. Mentre, la dreta està cada vegada millor organitzada. Les eleccions de novembre de 1933 ho van evidenciar perfectament doncs la coalició de centre-dreta les va guanyar, enfront de republicans d'esquerra i socialistes que van presentar candidatures independents. En 1931, les masses cenetistes, contant amb la postura imparcial de l'organització, havien votat a favor de les esquerres; en 1933, la CNT va aconsellar abstenció; un ampli sector de les masses populars, decebudes, es van abstenir. Els historiadors també creuen que el vot que les dones van exercir per primera vegada segurament hagué d'afavorir a la dreta (moltes van obeir les consignes dels seus rectors i estaven preocupades per la qüestió del divorci segons diverses fonts).    

                3. Una vegada aprovada la Constitució, qui va ser el president de la República? I el cap de Govern?

La llei constava de cinc articles. En l'article 1r s'enumeraven una llarga sèrie de conductes que es consideraven actes d'agressió a la República entre les quals es trobaven la incitació a resistir o a desobeir les lleis o les disposicions legítimes de l'autoritat (I), la incitació a la indisciplina o a l'antagonisme entre Instituts armats o entre aquests i els organismes civils (II) i la incitació a la comissió d'actes de violència contra persones, coses o propietat, per motius religiosos, polítics o socials (IV). Així mateix es consideraven actes d'agressió a la República la difusió de notícies que puguin infligir el crèdit o pertorbar la pau o l'ordre públic (III), tota acció o expressió que provoqui el menyspreu de les Institucions de l'Estat (V) i l'apologia del règim monàrquic… i l'ús de l'emblema, insígnies o distintius al·lusius (VI). També s'incloïen la tinença il·lícita d'armes de foc o de substàncies explosives prohibides (VII), la suspensió o cessació d'indústries o labors de qualsevol classe, sense justificació bastant (VIII) o les vagues no anunciades amb vuit dies d'anticipació,... les declarades per motius que no es relacionin amb les condicions de treball i les que no se sotmetin a un procediment d'arbitratge o conciliació (IX). Finalment s'incloïa també l'alteració injustificada del preu de les coses (X) i la falta de zel dels funcionaris públics en l'acompliment dels seus serveis (XI). S'incloïen, doncs, conductes indeterminades i actes que són simple exercici de llibertats polítiques

Dossier tema 9, socials

       1.Què va passar l'any 1931 després de la caiguda de la monarquia?La proclamació de la Segona República Espanyola 
       2. Per què es va originar la guerra civil? Què va passar després?
La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.       3. Quina va ser la causa de la Setmana tràgica? On i quin any va tenir lloc?

Com podem observar el text tracta sobre l’inici de la setmana tràgica, ens parla sobre aquest fet, sobre les repercussions que va tenir a Barcelona i sobre les revoltes populars.

Dir que l’origen de la Setmana Tràgica es remunta el 1909 amb la política colonial d’Espanya a la zona del Rif. Espanya va mantenir la zona del Rif, fet que va causar un seguit de derrotes i moltes morts. Aquest va ser el motiu principal pel qual el govern d’Espanya va mobilitzar per la força a milers d’homes perquè anessin a lluitar al Marroc. Dir també, que la majoria d’homes eren catalans, casats i amb fills.

Un comentari

1. Fes un comentari d'unes 5 línies, com a mínim, sobre aquest diàleg i la imatge. 

En un context de crisi econòmica i en un món on una de cada vuit persones passa gana, el malbaratament alimentari suposa un impacte social i èticde primera magnitud. En tot el planeta es produeixen al voltant de 4.000 milions de tones d'aliments cada any i es calcula que entre 1.200 i 2.000 es perden pel camí abans de ser consumits. 

    1. Fes un escrit sobre el que és per a tu la tolerància. Completa'l amb imatges. No ha de ser un aferrar i copiar.

Comentari poema

Comentari poema

PUNYALS

No deixaré que em trepitgin 9

l'alè impàvid del meu somriure.11

Sortejar els punyals6 

que arriben per sorpresa,7

serà necessari per evitar ferides 11

que no em pertanyen.6

Vestiré les hores amb abraçades11

de qui sap estimar de debò.9

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

La traicio d'un ser estimat

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
 4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat.

 Relaciona el significat amb el contingut del poema.

5. Què vol dir l'expressió "No deixaré que em trepitgin l'alè impàvid"? Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

Oraciones compuestas

Oraciones compuestas

- Analiza sintácticamente las siguientes oraciones (haz lo mismo que en el anterior ejercicio):

1. Sólo sé que no sé nada. (Sócrates)

2. Más sabe el diablo por viejo que por diablo.

3. Si tú me dices “ven”, lo dejo todo.

4. Dos no discuten si uno no quiere.

5. Prometeo representa la pasión por conquistar el conocimiento.

6. Galileo defendió ante la Inquisición que la Tierra giraba alrededor del Sol.

7. El río Amazonas, que serpentea por la selva es el mayor sistema fluvial del mundo.

8. Como Isabel no nos llame, no la esperaremos.

9. La tecnología nos hace testigos de la guerra, pero no nos proporciona medios para evitarla. (Mary Robinson)

10. Aunque hay ciencias preferentemente teóricas, todas tienen aplicaciones prácticas.

11. La invención de la brújula permitió acometer viajes por mar de larga duración.

12. Vacunar consiste en infectar a personas con bacterias o virus muertos o inactivos.

13. Se dice que la madre de Sócrates era comadrona.

14. El método de Sócrates consistía en sacar la sabiduría que cada uno de sus discípulos llevaba dentro.

15. El recuerdo reorganiza el pasado y lo ilumina con luces.

 16. Los griegos pensaban que si la cabeza de una persona medía la décima parte del cuerpo, este era bello.

 17. Cuando la gente dice eso, algo ha ocurrido.

18. Cuando hay prisa, no hay tiempo para la reflexión sobre las consecuencias de los actos. (J. Farrés)
19. El impulso sin la razón es ciego, y la razón sin el impulso es ineficaz.

20. Mucho me costaría vivir en un mundo sin libros, pero la realidad no está en ellos, puesto que no cabe en ellas. (M. Yourcenar)

21. Los lazos de la sangre son harto débiles cuando no los refuerza el afecto. (M. Yourcenar)

22. Esto no es un ensayo general, señores; esto es la vida. (Oscar Wilde)

23. Trabajando así, llegará lejos.

24. Raúl se salió del cine antes de que la película acabase.

25. Aunque recibió una entrada durísima, el portero valencianista podrá jugar el próximo miércoles.

26. Ulises tenía fama de astuto y Aquiles era temido por su cólera.

 27. Está demostrado que fumar produce cáncer.

 28. El diafragma es el músculo que separa el pecho del abdomen.

29. Desaparece cerca de Castellón un aerotaxi que volaba de Barcelona a Argelia.

 30. En Japón, el porcentaje de universitarios que aprenden español ha crecido un 150 % en los últimos años