Publicitat

                LA PUBLICITAT

      1. Explica el que és la publicitat.La publicitat es pot definir com la informació que proporciona l’anunciant als consumidors sobre els productes que fabrica (calçat, automòbils...) o els serveis que ofereix (tintoreries, bancs...) per augmentar-ne les vendes.
      2. Tipus de publicitat.

1. Publicitat subliminal: Utilitza estímuls que no percebem conscientment però que poden influir en la nostra conducta, amb la finalitat d'induir-nos a comprar el producte i ser-ne seguidors.

2. Publicitat interactiva: Consisteix en l’ús de mitjans interactius per incentivar i influir en la decisió de compra dels consumidors. La publicitat interactiva s’utilitza majoritàriament a Internet, a telèfons mòbils... i exigeix que el consumidor no sigui un simple receptor d’imatges i textos, sinó que sigui ell qui pugui escollir entre diferents opcions o per exemple, sol·licitar més informació.

En la publicitat interactiva es considera el MARKETING VIRAL, que es dóna amb un material audiovisual típic, que incita a que la publicitat sigui enviada de consumidor a consumidor via Internet (emails) o via oral.

3. Publicitat associativa: En aquesta publicitat no hi ha missatge subliminal, ja que totes les imatges són perfectament percebudes per l’espectador. Associen tòpics amb els anuncis.

•       Molts anuncis de begudes alcohòliques són grups de gent jove, ben vestida i exitosa. Per tant, no tan sols anuncien la beguda alcohòlica, si no que amb aquesta adquireixes acceptació social.
• Productes per la casa (mobles, electrodomèstics…) són anunciats per famílies felices i completes (pare, mare i fills) en cases espaioses, il·luminades…
• En productes cosmètics com perfums, és una parella jove, sensual i atractiva la que ven el producte. Això indica als consumidors que haurien de trobar una parella amb aquestes característiques.

4. Publicitat per emplaçament: És una tècnica publicitària que utilitza marques o símbols sense mencionar directament el producte en espais no publicitaris. S’utilitza molt al cine, sèries de televisió, videojocs, videoclips musicals… N’hi ha dos tipus:

• Activa: El personatge interactua amb el producte i destaca les característiques i les bones qualitats d’aquest intentant no mencionar el producte. Per exemple en una sèrie de televisió, quan estan sopant a la taula i beuen un refresc i ensenyant que fins i tot ells en prenen. Normalment es pot veure a programes o sèries de televisió.
• Passiva: El personatge no interactua amb el producte però aquest és present en l’entorn i fins i tot por ser-ho al context. Per exemple quan un personatge obre una nevera i es veuen clarament els productes.

5. Publicitat a Internet: Internet ha portat amb ell mateix mètodes de publicitat molt eficaços, dels quals els més coneguts són:

• Banners: Els més utilitzats. Són imatges de format GIF, una seqüència d’imatges, o en format multimèdia, molt més animat i creatiu. Poden aparèixer en qualsevol web. Quan l’usuari fa ‘click’ sobre aquest, accedeix directament al lloc web vinculat.
• Popups: N’hi ha dos tipus, finestres emergents que apareixen quan s’obre o es tanca un lloc web, i les finestres incorporades a les webs; primer s’ha de veure l’anunci i després es pot accedir. (Mètode semblant a la televisió). Amb aquesta publicitat s’aconsegueix cridar l’atenció i ser vistos, però molesta als visitants.
• Correu electrònic: A diferència dels altres, aquesta publicitat s’entrega de forma única. S’ha de saber utilitzar aquest mètode, ja que moltes empreses fan l’anomenat ‘spam’, és a dir, que envien molts correus electrònics de manera que molesta i l’usuari acaba bloquejant aquell correu electrònic.

També podem citar la publicitat de promocions: els usuaris acabin concedint la publicitat per permís (que volen que els enviïn les promocions).

      3. Estratègies de la publicitat.La estrategia publicitaria persigue el objetivo de diseñar una campaña que nos permita lograr una respuesta concreta que queremos provocar en el público objetivo, así que es la clave para que finalmente una campaña en el mundo de la publicidad funcione. Para conseguirlo necesitamos analizar las preferencias del cliente potencial para poder anunciar el producto que el espera encontrar. Una vez tengamos claro el mensaje a comunicar, necesitamos encontrar la forma de comunicarlo y los medios que utilizaremos para llegar hasta el ‘target’.
      4. Publica al teu blog un anunci de televisió i un anuncio de revista. Explica'ls. Missatges amagats?

      5. Creus que es diuen mentides als anuncis publicitaris? Per què? Justifica la teva resposta. Si ja que han de vendre els productes

LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”

Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”

Se le notaba cansado, incluso exhausto.

Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.

Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”

Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.

¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?

¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?

¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?

¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?

Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”

1. Llegeix aquest text i fes un resum.

2. Escriu-ne la teva opinió personal. 

3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.

  

        1. Elabora un esquema sobre la classificació dels serveis existents en el sector terciari.
        2. Cerca informació sobre els diferents tipus de comerç (interior, exterior).

1. El sector terciari en el món actual. És el sector més important en el món en l’actualitat per ser el que més persones ocupa, el que més riquesa genera i el que més creix Repartiment desigual: en els països desenvolupats és més important i els serveis són més especialitzats i de major qualitat, mentre als països subdesenvolupats, encara que també creix, predominen els serveis de caràcter banal o tradicional i la importància és menor. El sector terciari en el món actual. L’augment de l’esperança de vida: necessitat de més serveis per part de la gent major Causes del creixement La incorporació de la dona al món laboral: serveis per a conciliar la vida laboral i familiar La reducció de la jornada laboral i la generalització de les vacances pagades (més temps lliure) El major nivell de renda La urbanització

        3. Fes un treball de recerca sobre com són els transports als països desenvolupats i als subdesenvolupats.

AGRICULTURA DE MERCAT (Països desenvolupats)	AGRICULTURA TRADICIONAL (Països subdesenvolupats)	AGRICULTURA DE PLANTACIÓ (Països subdesenvolupats)
El seu objectiu principal és obtener el màxim benefici posible.	L’ objectiu principal és obtener l’ aliment necessari pera la familia pagesa.	És una agricultura de mercat destinada a l’ exportació.
Es conrea un sol producte. (monocultura)	És conreen varis productes alhora. (policultura)	Es conrea un sol producte (monocultura)
La feina al camp la realitzen les màquines.	La feina al camp la realitzen les persones.	La feina al camp la realitzen les persones.
Les tècniques i les eines de conreu utilitzades són modernes.	Les tècniques i les eines de conreu utilitzades són primitives.	Les tècniques i les eines de conreu utilitzades són les millors que poden tenir la gent d’ aquella zona.
La productivitat és alta, això permet poder baixar el preu i agilitzar la producció.	La productivitat no produeix beneficis suficients.	La productivitat és alta.
Fan servir transports especialitzats.	No fan servir transports especialitzats.	No fan servir transports especialitzats.
Reben subvencions de l’ estat,això provoca que hi hagi una situación de desavantatge pels països.	No reben subvencions.	No reben subvencions.
Utilitzen transgènics.	No utilitzen transgènics.	Utilitzen transgènics.

        4. Per què una xarxa de transports pot condicionar el desenvolupament econòmic d'un país?

El sector terciari, també anomenat sector de serveis, ha estat considerat tradicionalment un calaix de sastre en el qual s’ha inclòs qualsevol activitat econòmica que no cabia dintre del sector primari ni del sector secundari.
Efectivament, aquest sector agrupa activitats summament heterogènies, com ara el transport, l’emmagatzematge, les comunicacions, el comerç a l’engròs i al detall, l’hoteleria, la banca, les finances, les assegurances, el turisme i altres serveis de tipus molt diferents, tant privats com públics (serveis sanitaris, educatius, etc.). L’Administració pública té un paper cada vegada més important dins d’aquest sector.
        5. Elabora un quadre sobre els tres grans tipus de transport. Indica per on es realitzen, per a què s'utilitzen i quins problemes presenten.
Transport per carretera

Els elements del transport per carretera o mode viari són els vehicles, moguts generalment per motors de combustió interna i dotats de rodes i direcció per tal d'adaptar-se a les carreteres per al seu moviment. El bastiment d'una infraestructura de carreteres depèn directament de les tecnologies de construcció de què es disposa i de les solucions necessàries per als diferents entorns de construcció: sorteig d'obstacles, configuracions dels carrers a les ciutats, necessitats d'aparcament de vehicles, etc.

Transport naval

Els elements del transport naval o mode naval són els vehicles en forma de vaixell, propulsats generalment per motors de combustió interna i amb capacitat de flotació per tal de surar pel mar o pels rius, transportant així la seva càrrega. La infraestructura necessària per al moviment de vaixells no només és la massa d'aigua sobre la qual se sura, també és necessària la construcció de ports, fars, dics i canals (en el cas fluvial) que fan possible les operacions del transport naval i de via en major o menor mesura.

Transport ferroviari

Els elements del transport ferroviari o mode ferroviari són els vehicles en forma de tren amb un o més motors tractors que impulsen una gran quantitat de vagons, aprofitant la baixa resistència aerodinàmica i de rodolament que oposa el seu pas a través de les vies ferroviàries, que consisteixen en un parell de carrils d'acer que s'estenen continuadament per tota la xarxa ferroviària. Les construccions necessàries són les mateixes vies, les estacions, les utilitats de càrrega i descàrrega, les instal·lacions de manteniment, els ponts, etc.

Transport aeri

Els elements del transport aeri o mode aeri són els vehicles en forma d'aeronau amb un o més motors que impulsen l'aire mitjançant hèlix o turbines i les mateixes vies, designades per aviació civil, per les quals els vols són controlats en tot moment, sempre circulant d'aeroport en aeroport.

És necessària la construcció d'aeroports amb pistes d'aterratge, de rodolament, ajudes a la navegació, terminals, etc.

Transport per canonada

Els elements del transport per canonada són la potència en forma d'estacions de bombament o de compressió que impulsen fluids a través de les vies en forma de canonades. Tenen la particularitat a l'àmbit dels transports que el mateix fluid és càrrega i vehicle alhora.

  1. Cerca informació sobre els diferents tipus de turistes que pot rebre un país.Catalunya és la destinació turística número u de tot l'Estat espanyol en turisme estranger, seguida de prop per les Illes Balears, les Canàries i Andalusia. En l’època actual, Catalunya ocupa el primer lloc en el rànquing de comunitats autònomes amb el nombre més elevat tant d’arribades de turistes estrangers com de pernoctacions internacionals. Aquests moviments turístics estrangers visiten Catalunya fonamentalment per tres aspectes diferenciats i consolidats: pel turisme de sol i platja, mercat consolidat per a la costa catalana; per Barcelona, una de les ciutats més atractives a nivell mundial turísticament parlant ja sigui per turisme de negocis, turisme urbà o turisme cultural; i pels Pirineus catalans, cercant activitats d’excursionisme, turisme actiu, turisme de neu o d’alta muntanya. 
  2. Quins països reben més turistes? Podries esmentar alguns dels atractius que tenen?FRANÇA (83'7 milions de turistes l'any)
 ESTATS UNITS (74'8 milions de turistes l'any)
 ESPANYA (65 milions de turistes l'any)
 XINA (55'6 milions de turistes l'any)
ITÀLIA (48'6 milions de turistes l'any)
TURQUIA (39'8 milions de turistes l'any)
ALEMANYA (33 milions de turistes l'any)
REGNE UNIT (32'6 milions de turistes l'any)
 RÚSSIA (29'8 milions de turistes l'any)
 MÈXIC (29'1 milions de turistes l'any)
  3. Quins successos causats per la natura o per les persones poden frenar el turisme?
Somiedo comença a veure el fruit d'un canvi de mentalitat. Al municipi asturià han abaixat els rifles i han agafat els prismàtics. Els últims cinc anys, part dels més de 200 óssos que habiten la serralada cantàbrica més occidental corren per les seves muntanyes. En són l'emblema i el reclam turístic. La seva Sagrada Família.
  4. El turisme pot tenir efectes positius sobre el medi ambient?
Les conseqüències del desenvolupament turístic, especialment en els països del Sud, semblen haver estat majoritàriament perjudicials. No obstant, alguns casos de turisme alternatiu autogestionat per la pròpia comunitat sembla mostrar que un cert tipus de turisme, a menor escala i amb una gestió diferent, pot generar efectes positius. Es comença a parlar, llavors, de turisme sostenible.

  5. Indica quin tipus de turisme podries realitzar...

       -Al balneari de La Toja.

       -A Sierra Nevada.

       -A Roma.

       -A Canàries.

La guerra civil, tema 9

           1. Explica què va passar a Espanya el 17 i el 18 de juliol del 1936. Què va començar al juliol de 1936?

El cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

           2. Anota les zones on va triomfar el cop d'Estat i les zones en què va fracassar.

Defineix el concepte de constitució:

La constitució d'un país controla les relaciones entre els càrrecs públics de l'estat i controla les relacions entre els governants i el poble (ciutadans).

2-Comenta el concepte de Sobirania Nacional

Cada país ha de tenir el poder dins d'ell mateix i no ha de ser controlat per ningú que no formi part del territori d'aquest país.

3-Quins són els altres punts bàsics d'aquesta constitució?

-La Sobirania Nacional resideix sobre les corts generals

-Les corts proclamen Ferran VII com a rei.

-Les corts tenen el poder legislatiu.

4-Explica les característiques de:

Poder legislatiu: Té el deure d'elaborar i redactar les lleis d'un país.

Poder Executiu: Ha de fer complir les lleis dictades pel poder legislatiu.

Poder Judicial: Ha d'ajusticiar a qualsevol individu que hagi incomplet alguna llei.

5- Defineix sufragi i comenta els diversos tipus de sufragi que hi pot haver:

Sufragi Sensatari: Poden votar tots els homes que tinguin un cert nivell econòmic i siguin majors d'edat.

Sufragi Universal Masculí: Tots els homes majors d'edat poden votar, sense importar el nivell econòmic que puguin tenir.

Sufragi Universal: Tot ciutadà i/o ciutadana major d'edat te dret a votar.

           3. Explica aquests conceptes:

                   -Cop d'Estat:El Cop d'Estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels propis militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika. Les destitucions d'alts càrrecs conservadors com a part de la perestroika, la retirada de la guerra d'Afganistan, la incapacitat de controlar els brots nacionalistes al Caucas i l'abandonament de tot el model defensiu soviètic a l'Est d'Europa havien estat cops molt difícils d'encaixar.:

                   -Guerra Civil:La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

                   -Legió Còndor:La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l’Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil Espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.
                   -Comitè de no-intervenció:El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
                   -Brigades internacionals:Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola, a favor de la República i en contra dels militars insurrectes del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

La república, tema 9

                1. Quan es va proclamar la República? Defineix-la.

L’11 de febrer de 1873 es proclamava la Primera República Espanyola, el darrer acte de la Revolució de Setembre i el primer assaig republicà que s’intentava al país un cop que les Corts van decidir sotmetre a votació el model d’Estat a establir en absència d’un monarca. A Catalunya, la totalitat del republicanisme, corrent polític hegemònic des de la Revolució, va pressionar perquè el nou règim s’establís sobre una estructura federal. Però la direcció del Partit Republicà, des de Madrid, va aliar-se amb els monàrquics constitucionals per evitar un reconversió revolucionària que hauria donat la força política real a les ciutats i les regions. És a dir, l’hauria arrencat al poder central.

                2. Digues les reformes més importants del Govern provisional de la República.

 En un context internacional sota els efectes de la crisi del 29 i del triomf del feixisme, a Espanya, la marxa del rei Alfonso XIII després de les eleccions del 12 d'abril, dóna motiu a la formació d'un Govern Provisional presidit per Nieto Alcalá Zamora que convoca eleccions generals a Corts Constituents. Les eleccions de juny donen una majoria als partits d'esquerra. El govern resultant serà presidit per Manuel Azaña (Izquierda Republicana) i tindrà ministres socialistes per vegada primera en la història d'Espanya (entre ells, Largo Caballero), que contínua amb el programa de reformes iniciat pretenent resoldre els problemes heretats de la Restauració contant amb el suport de la petita burgesia i amplis sectors de les classes mitjanes en general, i d'unes esperançades i il·lusionades masses populars, que confien que la República solucionarà tots els seus mals, mentre la burgesia industrial es mantenia a l'expectativa.
           La Constitució promulgada al desembre d'aquest mateix any establia que Espanya era una República Democràtica de sufragi universal (s’estableix per primera vegada el  vot femení), descentralitzada (el primer Estatut d'Autonomia aprovat serà el de Catalunya, al setembre del 32, per 314 vots afirmatius enfront de 24 negatius després de retallar el projecte de la Generalitat), i laica, el que va suposar, no solament la separació entre Església i Estat, sinó la implantació de l'ensenyament laic estatal, gratuït i obligatòri (es va expulsar a la Companyia de Jesús, que regentava r nombroses institucions docents i es van nacionalitzar els béns de les congregacions religioses), el divorci, el matrimoni civil i l'abolició dels subsidis que s'otorgaven al clergat. El govern de centre-esquerra de la República apostava, doncs, per la via descentralitzadora quant a l'administració de l’Estat, però en el nou intent de consolidar la democràcia liberal burgesa, havia de salvar dos profunds esculls: la conflictivitat social generada per la misèria per una banda important de les masses populars, especialment les camperoles, i les relacions amb l'exèrcit.
             La situació econòmica internacional, sota els efectes de la crisi del 29, no va afectar profundament a l'economia espanyola, doncs va sofrir una recessió menor que la dels països industrialitzats, excepte en sectors vinculats a l'exportació-importació, però sí suficient com per a provocar un augment de l'atur, afectat per la tornada dels emigrants espanyols per efecte d'aquella crisi (ja que difícilment van trobar treball). El món financer nacional i internacional va acollir malament a la República, es va registrar una fugida de capitals i la cotització de la pesseta s'hagué de depreciar un 20% durant el primer mes de la República.
            La Reforma Agrària (setembre 1932), segons la qual s'expropiarien (amb indemnització) les terres mal explotades, mentre les terres dels Grans d'Espanya quedaven expropiades sense indemnització, totes elles amb la finalitat d'arrendar-les a baix cost als camperols sense terres, va ser, al meu parer, un de les aspectes fonamentals del reformisme republicà,  l'èxit o fracàs del qual dependria la consolidació del sistema. L'altra reforma fonamental va ser la reforma militar, que establia la jubilació voluntària anticipada (amb la intenció de retirar als oficials menys proclius a la República) i la creació d'un cos militar fidel a la República: els Guàrdies d'Assalt (gener 1932).

            Dèiem que de l'èxit de la política reformista, especialment de la reforma agrària, dependria la consolidació de l'Estat Liberal democràtic. Però, a causa de una creixent oposició tant d'esquerres com, especialment, de dretes, el programa reformista no va ser eficaç. L'oposició de la dreta espanyola a la república democràtica es deu a una sèrie de motius, encara que podríem recordar que eclesiàstics i terratinents espanyols mai s'havien identificat ni amb els ideals republicans ni amb els democràtics i, en tot cas, l'avanç en la democràcia i en el laïcisme que va suposar la Segona República encara va aguditzar més la seva oposició. Així, l'Església espanyola en general i una part important dels catòlics van veure amb profund malestar la reforma religiosa, i les accions anticlericals dels primers mesos del 31 (crema de convents del 11 de maig), davant les quals els van apreciar  desídia governamental, no va fer sinó confirmar les seves sospites. Per altra banda, la reforma agrària va rebre immediata resposta per part dels terratinents a través de la presentació de nombrosos recursos judicials contra les expropiacions, per inconstitucionalitat, que van fer molt més lenta l'aplicació de la Reforma. A més, els militars havien abandonat postures progressistes des de la Restauració i s'acostaven cada vegada més a un intervencionisme menyspreador dels mecanismes parlamentaris que la reforma administrativa descentralitzadora, els desordres públics i la reforma militar que pretenia allunyar-los del poder, no van fer sinó acréixer. Finalment, sectors minoritaris d'ideologia feixista s'estaven organitzant al compàs d'aquests esdeveniments, així, a l'octubre de 1931, Ramiro Ledesma i Onésimo  van fundar les Juntas Ofensivas  Nacional Socialistes –Las JONS (José Antonio Primo de Rivera fundaria la Falange l’octubre de 1933). Però el govern republicà d’Azaña també va veure créixer al llarg dels 2 anys i mig que va estar en el poder (fins a novembre 33) una oposició per part de sectors de l'esquerra espanyola. La recessió econòmica que va dificultar l'engegada de les reformes socials, però, sobretot, la ineficàcia de la reforma agrària que va fer que la situació dels jornalers continués pràcticament igual que abans de la república, va causar una gran decepció enfront de les expectatives dels primers mesos.
         I així, les revoltes camperoles, obreres, anarquistes i militars es reprenen:
         •5 de gener de 1932, els camperols i la Guàrdia Civil s'enfronten en Arnedo, La Rioja (el succés provocarà la destitució al
             cap d'un mes del General de la Guàrdia Civil, José Sanjurjo).
         •gener 1932, insurrecció dels miners anarquistes en l'Alt Llobregat.
         •10 d'agost 1932 revolta militar del general Sanjurjo.
         •8 de gener 1933, aixecament anarquista a nivell nacional (Catalunya, València i Andalusia); l'11, successos de Casas
            Viejas.

          I després de les revoltes anarquistes i l'enfrontament amb la Guàrdia Civil (i, a partir de gener del 32, també amb els Guàrdies d'Assalt) la repressió a força de detencions, tortures i deportacions, “com abans, com sempre” dirien molts cenetistes. Perquè durant aquests mesos van créixer les afiliacions a la CNT i a la UGT i, amb el nous drets i la recessió, van proliferar també les vagues i els conflictes. La postura dels dirigents anarquistes pel que fa al govern i a l'Estat i enfront de l'actuació dels sectors (minoritaris segons diverses fonts) protagonistes de les insurreccions, va dividir als dirigents anarquistes. Els més radicals seran partidaris d'organitzar la revolució contra la República de manera més o menys immediata (pertanyeran a la FAI, com Durruti, Ascaso o García Oliver), mentre altre sector defensarà anar enfortint la lluita sindical esperant el desgast de la república per a, quan les masses populars estiguessin completament decebudes d'ella, prendre el poder (Ángel Pestanya, Peiró), però, fins a llavors, no accelerar la revolució ni l'actuació antirepublicana. També en les files socialistes els esdeveniments van provocar una divisió entre l'ala més radical (Largo Caballero, que va dimitir després de Casas Viejas) i sectors més moderats (Besteiro o Prieto).  

           Les accions insurreccionals anarquistes van desgastar al govern republicà, però aquestes insurreccions van ser minoritàries, el principal problema va  ser que les masses populars, en general, al no veure complertes les expectatives que, segurament d'una manera poc realista, havien posat en els dirigents republicans, van deixar de donar-los suport. Mentre, la dreta està cada vegada millor organitzada. Les eleccions de novembre de 1933 ho van evidenciar perfectament doncs la coalició de centre-dreta les va guanyar, enfront de republicans d'esquerra i socialistes que van presentar candidatures independents. En 1931, les masses cenetistes, contant amb la postura imparcial de l'organització, havien votat a favor de les esquerres; en 1933, la CNT va aconsellar abstenció; un ampli sector de les masses populars, decebudes, es van abstenir. Els historiadors també creuen que el vot que les dones van exercir per primera vegada segurament hagué d'afavorir a la dreta (moltes van obeir les consignes dels seus rectors i estaven preocupades per la qüestió del divorci segons diverses fonts).    

                3. Una vegada aprovada la Constitució, qui va ser el president de la República? I el cap de Govern?

La llei constava de cinc articles. En l'article 1r s'enumeraven una llarga sèrie de conductes que es consideraven actes d'agressió a la República entre les quals es trobaven la incitació a resistir o a desobeir les lleis o les disposicions legítimes de l'autoritat (I), la incitació a la indisciplina o a l'antagonisme entre Instituts armats o entre aquests i els organismes civils (II) i la incitació a la comissió d'actes de violència contra persones, coses o propietat, per motius religiosos, polítics o socials (IV). Així mateix es consideraven actes d'agressió a la República la difusió de notícies que puguin infligir el crèdit o pertorbar la pau o l'ordre públic (III), tota acció o expressió que provoqui el menyspreu de les Institucions de l'Estat (V) i l'apologia del règim monàrquic… i l'ús de l'emblema, insígnies o distintius al·lusius (VI). També s'incloïen la tinença il·lícita d'armes de foc o de substàncies explosives prohibides (VII), la suspensió o cessació d'indústries o labors de qualsevol classe, sense justificació bastant (VIII) o les vagues no anunciades amb vuit dies d'anticipació,... les declarades per motius que no es relacionin amb les condicions de treball i les que no se sotmetin a un procediment d'arbitratge o conciliació (IX). Finalment s'incloïa també l'alteració injustificada del preu de les coses (X) i la falta de zel dels funcionaris públics en l'acompliment dels seus serveis (XI). S'incloïen, doncs, conductes indeterminades i actes que són simple exercici de llibertats polítiques

Dossier tema 9, socials

       1.Què va passar l'any 1931 després de la caiguda de la monarquia?La proclamació de la Segona República Espanyola 
       2. Per què es va originar la guerra civil? Què va passar després?
La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.       3. Quina va ser la causa de la Setmana tràgica? On i quin any va tenir lloc?

Com podem observar el text tracta sobre l’inici de la setmana tràgica, ens parla sobre aquest fet, sobre les repercussions que va tenir a Barcelona i sobre les revoltes populars.

Dir que l’origen de la Setmana Tràgica es remunta el 1909 amb la política colonial d’Espanya a la zona del Rif. Espanya va mantenir la zona del Rif, fet que va causar un seguit de derrotes i moltes morts. Aquest va ser el motiu principal pel qual el govern d’Espanya va mobilitzar per la força a milers d’homes perquè anessin a lluitar al Marroc. Dir també, que la majoria d’homes eren catalans, casats i amb fills.