Comentari d'un poema

Comentari d'un poema

TOT ÉS IGUAL SI SÉ QUE HI ETS

És igual si ens agafa el temporal,(12)

si fa fred o calor,(6) 

si estam eixuts o banyats,(8) 

si el dia té llum o és fosc.(8)

Tot és igual si sé que hi ets.(9)

La pluja no pot xopar els nostres cors,(11)

tips de sentiments impermeables.

Tot és igual si sé que hi ets(/

Tot és igual si sabem que hi som,

l'un per a l'altre.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

junts

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: eixut, xopar, impermeable.

5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

Comentari poema

Comentari poema

 ENYORA'M
Enyora'm com el riu dolç enyora (10)
la mar salada o com l'evidència del(12)
sol sospira pel sigil de la lluna. (11)

Enyora'm com la tassa buida (10)
que vol més cafè o com la (8)
nostàlgia que sent el cuc per(10)
la seva seda quan ja no hi és. (10)

Enyora'm com si ja no hi hagués(10)
demà, cada segon, cada minut, (10)

cada estona que passa és sense(11)
retorn, no esperis el teu torn.(10)

Enyora'm amb ànsia i desconsol,(11)
com l'ocell al qual li manca el vol,(11)
com la terra que vol aigua o com (12)
l'huracà que desitja tempesta,(10)
ja que d'això s'alimenta. (8)

Enyora'm avui que també era ahir,(12)
i potser serà demà. Enyora'm ara(11)
i sent la passió de la meva mirada,(12)
reservada per a tu.(7)

Enyora'm com l'hivern enyora(9)
l'estiu, com els núvols enyoren(10)
les estrelles, com el pastor que(9)
enyora el ramat o com el garrover(12)
enyora les garroves, sense (9)
poder-se'n refer.(5)

Enyora'm però que sigui amb(9)
exultació, com si no hi hagués (11)
cosa millor. (4)

Enyora'm sempre, sempre enyora'm.(10)  

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

la anyorança

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes) 

es assonant

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: 

sigil:Compte, precaució amb què hom guarda un secret. 

 nostàlgia:Enyorança. 

ànsia: Cura zelosa, sol·lícita, afanyosa. Cal tenir ànsia de fer les coses ben fetes

 exultació:Acció d'exultar. 

5. Fes un resum del significat del poema en general.

la anyorança d'una persona a una altre 6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.

no u se 

7. Opinió personal.

 es molt llarç pero facil de lleguir

 

   1. Fes una redacció amb el que tens preparat per fer aquestes festes de Nadal. 20 línies.

Per aquest nadal tenc pensat anar-me pel mon un dies a palma uns altres a inca i uns altres aqui a porto cristo . tenc pensat anar de festa es dia 31 , no se que fere si faig plans se me c

La literatura de fin de siglo

La literatura de fin de siglo

    1. Explica qué pasa en la literatura de fin de siglo. Publica un texto que hable de ello en tu blog y haz un resumen.
A fines del siglo XIX en Latinoamérica se presenta una manifestación literaria que adopta el nombre que corresponde a ese periodo histórico, es decir, literatura finisecular, nombre que obedece al hecho de que las características de dicha literatura son consecuencia de las transformaciones históricas, sociales, políticas y culturales propias del cambio de siglo. Rafael Gutiérrez Girardot señala que esos cambios fundamentales fueron: “la expansión comercial de la sociedad burguesa capitalista”, la secularización social, el cosmopolitismo, y el crecimiento de las ciudades (p. 17). Según Gutiérrez Girardot estas trasformaciones, a su vez, modificaron la función social del artista, o su situación ante la sociedad; éste ya no tendrá una posición central en la sociedad sino que pasa a tener una posición marginal. “Esta marginalidad conduce al artista a tomar conciencia de su situación especial, pero al mismo tiempo lo libera de los cánones a que estaba sometido” anteriormente cuando el arte o el artista eran figuras centrales en la vida social y es dicha situación la que facilita, para Gutiérrez Girardot la existencia estética(p. 19). En Hispanoamérica la nueva tendencia es delineada por Rubén Darío. En Colombia quienes esbozan esta corriente estética con sus novelas de artista son José María Rivas Groot y José Asunción Silva; el primero con Resurrección (1902) y el segundo con De sobremesa(1925), conquistando de esta manera un género que había surgido en Europa.
    2. Vida, obra y imágenes de su autor representativo: Rubén Darío.

(Metapa, 1867 - León, 1916) Seudónimo del gran poeta nicaragüense Félix Rubén García Sarmiento, iniciador y máximo representante del Modernismo hispanoamericano. Su familia era conocida por el apellido de un abuelo, "la familia de los Darío", y el joven poeta, en busca de eufonía, adoptó la fórmula "Rubén Darío" como nombre literario de batalla.

AZUL... 
Primera gran obra de Rubén Darío que le lleva a las puertas del éxito literario, la elegancia estética narrada en versos y prosas.
Se publica por vez primera en Valparaíso (Chile) en 1888.
Enseguida traspasa las fronteras, pero donde realmente triunfa, ante una rendida crítica de elogios, será en España... 
¿Por qué este título Azul... ? No conocía aún la frase huguesca "L'Art c'est l'azur"... " más el azul era par mí el color del ensueño, el color del arte, un color helénico y homérico, color oceánico y firmamental... ... Concentré en ese color célico la floración espiritual de mi primavera artística...(Rubén Darío, La Nación, Buenos Aires, 1913).Es, sobre todo, un libro de cuentos; sin embargo, los versos, incluidos en el apéndice, han sido considerados el inicio de la revolución modernista; quizá sea más preciso hablar de una obra de transición de la literatura decimonónica a la modernista. 

El Modernime català

El Modernime català

  1. Explica el Modernisme català. Característiques. Autors: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol. Vida, obra i imatges de cada un. Quines característiques presenten del Modernisme?

Joan Maragall:

Joan Maragall i Gorina neix el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Un cop acabat el batxillerat, el seu pare vol incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topa amb la seva resistència. Del 1874 al 1878 publica la primera composició i fa dos viatges que el poeta qualifica com a "dos oasis en el seu viure", l'un cap al sud d'Espanya i l'altre, a França. D'aquesta època són les poesies Al veure't l'ànima entera i Quan t'acostes on sóc jo. A Notes autobiogràfiques explica aquest enfrontament amb el pare, que li fa concebre per sempre la literatura com a passió i com a reacció defensiva. 

obra:La història del comte, ben arrelada a la cultura popular gràcies a una cançó i a una llegenda amb nombroses ramificacions, va arribar a la literatura culta gràcies a la fascinació que van despertar en els poetes romàntics la rebel·lia i l'individualisme de l'heroi. En el cas del cicle poètic de Maragall, el comte es converteix en l'alter ego del poeta, així com en el personatge a través del qual Maragall explora les tensions de l'individu modern en una societat situada en un dels punts crucials de la seva construcció com a comunitat nacional.

Víctor Català

Filla d'una important família de propietaris rurals, el seu pare esperonà les seves afeccions artístiques. Ben aviat comença a pintar i a escriure. Se subscriu a La Renaixença, diari i revista, i compra revistes satíriques i llegeix tota mena de llibres. Segons afirma ella mateixa, va escriure "Parricidi" —narració inclosa en els Drames rurals— a l'edat de catorze anys. Es dóna a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que és distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898, però l'escàndol que es produí arran de saber-se que n'era autor una "senyoreta de l'Escala", la determinà a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí i a censurar l'obra que no va ser representada fins l'any 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l'escriptora.

obra:

 2. Explica les semblances i les diferències entre el Modernisme hispànic i el català.

El Modernismo

    1. Explica lo que es el Modernismo en Literatura Hispánica. Haz un esquema con sus características principales.

La transición entre los siglos XIX y XX viene marcada en Hispanoamérica por elmodernismo, movimiento literario fundamentalmente poético, que surge del deseo de superación del realismo.

    2. Busca información sobre Rubén Darío, obras características, imágenes y ejemplos.

(Metapa, 1867 - León, 1916) Seudónimo del gran poeta nicaragüense Félix Rubén García Sarmiento, iniciador y máximo representante del Modernismo hispanoamericano. Su familia era conocida por el apellido de un abuelo, "la familia de los Darío", y el joven poeta, en busca de eufonía, adoptó la fórmula "Rubén Darío" como nombre literario de batalla.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

1. Qui era Àngel Guimerà? Cerca informació sobre l'època en què va viure, la seva vida i obres.
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturgo y poeta. Es el único dramaturgo catalán del siglo XIX que traspasa fronteras a nivel europeo. Empieza su carrera literaria con la poesía; es proclamado maestro en Gai Saber (1877) y preside los Jocs Florals de Barcelona de 1889. Su primera tragedia en verso, Gal·la Placídia (1879), se sitúa en la tradición del romanticismo histórico. Con Mar i cel (1888) obtiene un éxito sin precedentes: es traducida a ocho idiomas y con ella inicia su proyección internacional. Esta obra inaugura la etapa de plenitud del autor, que se extiende hasta 1900, y durante la cual estrena sus obras más representativas: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) y La filla del mar (1900), llevadas al cine repetidamente y en las que muestra, con trazos realistas, la vida de la Catalunya coetánea. En 1889 Guimerà es elegido presidente de la Lliga de Catalunya; los discursos políticos que pronuncia por todo el país son recogidos en el volumen Cants a la pàtria(1906). En 1909 recibe un multitudinario homenaje popular. Fue miembro numerario (1911) del Institut d'Estudis Catalans. 
2. Quina de les seves obres va ser convertida en un musical?
Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada el 7 de febrer de 1888, al Teatre Romea per l'actriu Mercè Abella. 

Ha estat traduïda al castellà per Enric Gaspar; al francès, per Artur Vinardell; a l'anglès, per Francesc Ros; a l'italià, per Sunyer; a l'esperanto, per Jaume Gras. Existeixen altres traduccions al bohemi, al sicilià i al portuguès. 

Amb aquesta obra va debutar, el 1906, com a actriu professional Margarida Xirgu. 

El 1988 la companyia de teatre Dagoll Dagom va fer una adaptació lliure musical de Mar i cel, amb llibret de Xavier Bru de Sala. El 2007 se n'estrena la versió alemanya al teatre de l'Òpera de Halle (Alemanya). 

Solstici d'hivern

Solstici d'hivern

   Cerca informació sobre el SOLSTICI D'HIVERN,en fas un esquema i penja imatges representatives al teu blog.

La causa de les estacions

Segons s'ha vist anteriorment, l'eix de la Terra té una inclinació de 23,45º respecte el pla orbital terrestre. Per aquesta raó, l'eclíptica es troba inclinada aquesta mateixe quantitat en relació a l'equador celeste. La conseqüència immediata d'això és que el Sol, en el seu recorregut al llarg de la eclíptica durant un any, de vegades se situa sobre l'equador celeste i de vegades per sota. L'altura màxima que arribarà a el Sol en el cel en qualsevol punt de la Terra dependrà de la seva latitud i de l'època de l'any. Per exemple, per a una latitud aproximada de 41ºN com és el nostre cas, sabem que l'equador celeste arriba a una altura sobre l'horitzó en el sud (en la seva intersecció amb el meridià) de 90º - 41º = 49º. Per a una latitud de 41ºN, quan el Sol es troba justament sobre l'equador celeste, aleshores la seva altura màxima sobre l'horitzó és precisament de 49º. En el punt de màxima separació de la eclíptica per sobre de l'equador celeste, el Sol se situarà a 49º + 23.5º = 72,5º sobre l'horitzó al passar pel meridià, mentre que al passar pel punt més baix de la eclíptica, la seva altura serà tan sols de 49º - 23,5º = 25,5º.

La nostra experiència ens indica que quan el Sol passa més alt sobre l'horitzó el clima és més calorós i l'estació correspon a l'estiu, mentre que en els moments en que el Sol passa més baix, les temperatures són més fredes i ens situarem a l'hivern. Així que en definitiva, la inclinació de l'eix de la Terra és responsable dels canvis d'altura del Sol sobre l'horitzó i de la successió de situacions climàtiques que donen lloc a les estacions.

De tots és sabut que les estacions són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern, corresponent-se amb les successives altures que va arribant a el Sol sobre l'horitzó en el seu moviment anual al llarg de la eclíptica.