1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix/a).
2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà.
L’ACCENTUACIÓ
Segons
la posició de la síl·laba tònica, podem classificar l
es
paraules en:
Agudes
.
La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.
Planes
.
La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.
Esdrúixoles
.
La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica,
màquina.
A
l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de
circumstàncies:
·
La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua
sempre
amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.
·
La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen
sempre
amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
·
La o i la e poden portar accent obert o tancat, segon
s
la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.
Accentuació
de les agudes
Accentuarem
totes les paraules agudes acabades en: a, e,
i,
o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les
paraules agudes que acaben en
diftong
decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació
de les paraules planes
Accentuarem
les paraules planes que no acaben en: a, e,
i,
o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor,
caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en
diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu,
tinguéssiu,
voldríeu.
Accentuació
de les paraules esdrúixoles
Les
paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctri
ca,
víctima, àrbitre,península. Cal tenir en compte el hiat, ja que
les paraules amb el grup i + vocal
no
formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua,
consciència.
3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples.
L'ACCENT
DIACRÍTIC
S'anomenen
accents diacrítics els
accents
que distingeixen unes paraules
d'unes
altres que s'escriuen igual; però que gairebé s
empre
es pronuncien
diferent.
Amb
accent
Sense
accent
bé,
béns
(riquesa;
adverbi)
bóta,
bótes
(recipient)
Cóll
(població
de la Ribagorça)
cóm,
cóms
(menjadora
dels animals)
Déu
(divinitat),
adéu,
semidéu
...
dóna,
dónes
(del
verb donar)
és
(verb
ésser o ser)
féu
(va
fer); reféu, desféu, contraféu,
satisféu...
fóra
(del
verb ésser)
jóc,
jócs
(lloc
on dorm l'aviram)
mà
(part
del cos)
més
(quantitatiu)
mèu,
mèus
(crit
del gat)
mòlt,
mòlta, mòlts, mòltes
(verb
be,
bens
(xai;
nom de lletra)
bota,
botes
(calçat;
verb botar)
coll
(part
del cos)
com
(conjunció;
adverbi)
deu,
deus
(número;
font; verb deure)
dona,
dones
(persona
del sexe femení)
es
(pronom)
feu
(verb
fer, present, imperatiu);
feu
(domini,
senyoria)
fora
(adverbi
de lloc)
joc,
jocs
(de
jugar)
ma
(possessiu)
mes
(període
de l'any, conjunció, possessiu)
meu,
meus
(possessiu)
molt,
molta, molts, moltes
(quantitatiu)
moldre),
remòlta
...
món
(univers),
rodamón
móra,
móres
(fruit)
Móra
(nom
de diverses poblacions)
nét,
néta, néts, nétes, renét,
besnét
...
(parentiu)
ós,
óssa, óssos, ósses
(animal)
pèl,
pèls
(vellositat);
repèl,
contrapèl..
.
què
(interrogatiu
i relatiu precedit de
preposició)
rés
(pregària)
sé
(verb
saber)
séc
sécs
(plec
del vestit)
sèu,
sèus
(greix)
sí,
sís
(afirmació)
sóc
(del
verb ésser)
sòl,
sòls
(el
terra);
subsòl
són
(verb
ésser)
té
(verb
tenir)
tòt,
tòts
(broc
gros d'un càntir)
ús
(acció
d'usar)
véns,
vénen
(verb
venir),
revéns,
revénen
vés
(verb
anar)
véu
(veié)
vós
(tractament)
mon
(possessiu)
mora,
mores
(natural
del Magrib)
net,
neta, nets, netes; renet
...
(adjectiu)
os,
ossos
(de
l'esquelet)
pel,
pels
(contracció)
que
(relatiu
àton)
res
(cap
cosa)
se
(pronom
reflexiu)
sec
secs
(adj.;
verb seure)
seu,
seus
(verb
seure; possessiu)
si
(conjunció)
soc
(soca;
esclop...)
sol,
sols
(astre;
adjectiu; verb soler; adverbi,
nota
musical)
son
(el
fet o les ganes de dormir; possessiu)
te
(infusió;
nom de la t; pronom feble)
tot,
tots
(adjectiu;
adverbi)
us
(pronom
feble)
vens,
venen
(verb
vendre),
revens,
revenen
ves
(verb
veure)
veu
(humana)
-vos
(pronom
feble)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada